El sindicat majoritari d’infermeria, Satse, va difondre aquest dimarts l’estudi més gran sobre la situació de la professió a Espanya i el resultat que dona és preocupant: la manca d’infermers és de tal magnitud que la ràtio d’infermer per habitant és la més baixa d’Europa, malgrat que aquesta deficiència "repercuteix directament en la salut", segons han demostrat diverses publicacions científiques.

Per arribar a la mitjana europea es necessitarien, segons l’informe, 131.000 infermers i infermeres més (87.000 en el sistema públic i 42.000 en la sanitat privada), un 34% per sobre de la xifra actual. I és que a la UE hi ha 8,8 infermeres per 1.000 habitants, mentre que a Espanya n’hi ha 5,3. Aquesta carència es veu en part compensada per l’alt nombre de metges, 4,9 per cada 1.000 habitants, per sobre de la mitjana europea, situada en 3,4.

El baix nombre de professionals d’infermeria comporta que Espanya ocupi el lloc 24 de 28 països, mentre que encapçala la llista quant a la xifra de doctors. Per això, l’organització sindical ha encarregat l’estudi a un grup d’experts, que han analitzat la situació a prop de 3.000 hospitals i centres de salut, amb l’objectiu de posar negre sobre blanc les deficiències actuals i fixar línies vermelles a partir de les quals es posa en riscla salut dels pacients. Amb les dades a la mà, Satse preveu pressionar polítics i administracions perquè emprenguin sense demora l’augment de les plantilles, tenint en compte, a més, que desenes d’universitaris ben formats han d’abandonar cada any Espanya per falta de places en els centres sanitaris espanyols.

La ràtio 

L’estudi revela que la ràtio de 10 pacients per infermer augmenta el risc de mortalitat 1,37 vegades. Malgrat això, és habitual que qualsevol professional tingui, diàriament, més de 15 pacients hospitalitzats a càrrec seu i fins a 5 malalts en les unitats de cures intensives. I això que el Ministeri de Sanitat recomana que no se superin els vuit en el primer cas i els dos en el segon.

Respecte alscentres de salut, cada infermer atén 1.649 persones de mitjana, la qual cosa fa “impossible una atenció segura i de qualitat”, segons Satse. En les residències, un mateix sanitari pot atendre més de 100 persones. 

Per tot això, el president de Satse, Manuel Cascos, ha mostrat la seva "sorpresa" davant del fet que a les institucions i la societat els preocupi la falta de metges que, previsiblement, hi haurà d’aquí 10 anys i, en canvi, no tinguin "sensibilitat entorn del risc" que suposa la manca d’infermers.

La viabilitat

A més, l’augment de la plantilla és, segons la seva opinió, "viable" perquè el cost s’acosta als 3.000 milions d’euros a l’any. En aquest context, el sindicat ha acreditat que només amb reorganitzar el sistema d’atenció als malalts crònics es podria estalviar a l’any 12.000 milions d’euros, ja que és més barat que siguin atesos per una infermera a les seves llars que ocupant un llit en un hospital.

"De fet, el País Basc, que només ha ordenat l’atenció a crònics ha estalviat 360 milions d’euros en tres anys, per la qual cosa és viable. Falta la voluntat política i voler treballar", va argumentar Cascos, que va assegurar que el pioner estudi aporta una realitat "incontestable" que hauria "d’avergonyir" tant el Govern estatal com els autonòmics.

El Govern va reconèixer precisament a mitjans del mes de setembre el dèficit d’infermeres, que va fixar en 17.000. Si bé, Catalunya, amb 3,8 infermers per 1.000 habitants se situa per sobre de la mitjana, que Satse ha fixat en una ràtio de 3,6.