Un estudi publicat aquest dijous a la revista mèdica internacional 'The Lancet', que recull la base d’evidència científica més gran fins ara, ha conclòs que no hi ha un nivell segur de consum d’alcohol. De fet, ha demostrat que gairebé 3 milions de morts a tot el món durant l’any 2016 es van atribuir al consum d’aquesta droga, inclòs el 12% de les morts en homes d’entre 15 i 49 anys.
"Els riscos per a la salut associats amb l’alcohol són molt grans. Les nostres troballes són consistents amb altres investigacions recents, que van trobar correlacions clares i convincents entre beure i la mort prematura, el càncer i els problemes cardiovasculars. El consum de zero alcohol minimitza el risc general de pèrdua de salut", apunta l’autora principal de l’estudi, Emmanuela Gakidou, de l’Institut de Mètriques i Avaluació de la Salut de la Universitat de Washington (Estats Units).
La investigació no distingeix entre cervesa, vi i altres begudes alcohòliques a causa de la falta d’evidència a l’estimar la càrrega de la malaltia. No obstant, els investigadors van utilitzar dades sobre totes les morts relacionades amb l’alcohol en general i els resultats de salut relacionats per determinar les seves conclusions.
El 63% de bevedors són homes
Els patrons de consum d’alcohol varien àmpliament segons el país i el sexe, el consum mitjà per bevedor i la càrrega atribuïble a la malaltia. A escala mundial, més de 2.000 milions de persones eren bevedors el 2016: el 63% eren homes.
El 'consum mitjà' es refereix a una beguda estàndard, definida en l’estudi com 10 grams d’alcohol pur consumit per una persona diàriament, aproximadament l’equivalent d’un vas de 100 mil·lilitres de vi negre o una llauna de cervesa de 375 ml. Les 'begudes estàndard’ són diferents segons el país. Per exemple, al Regne Unit, una beguda estàndard és de 8 grams d’alcohol, mentre que a Austràlia, els Estats Units i el Japó és de 10, 14 i 20 grams, respectivament.
L’estudi, que forma part de la Càrrega Global de Malalties anual, avalua els resultats i patrons de salut relacionats amb l’alcohol entre el 1990 i el 2016 per a 195 països i territoris i per edat i sexe. Així, proporciona troballes sobre la prevalença del consum actual d’alcohol, l’abstenció, el consum entre els consumidors actuals i les morts, i la mala salut general atribuïble a l’alcohol per a 23 resultats sanitaris, com malalties i lesions transmissibles i no transmissibles, que inclouen cardiovasculars, càncers o accidents de trànsit.
"Ara entenem que l’alcohol és una de les causes principals de mort al món. Hem d’actuar amb urgència per evitar aquests milions de morts. I ho podem fer", assegura l’editor de 'The Lancet', Richard Horton.
"Amb la base d’evidència més gran recollida fins ara, el nostre estudi fa que la relació entre la salut i l’alcohol sigui clara: el consum de begudes alcohòliques causa una pèrdua substancial de salut, en innombrables formes, a tot el món," apunta.
El 2016, vuit dels 10 principals països amb taxes de mortalitat més baixes atribuïbles al consum d’alcohol entre les persones de 15 a 49 anys es trobaven a l’Orient Mitjà: Kuwait, l’Iran, Palestina, Líbia, l’Aràbia Saudita, el Iemen, Jordània i Síria. Els altres dos van ser les Maldives i Singapur.
Al contrari, set dels 10 principals països amb taxes de mortalitat més altes es trobaven a les regions del Bàltic, Europa de l’Est o Àsia Central, específicament Rússia, Ucraïna, Lituània, Bielorússia, Mongòlia, Letònia i Kazakhstan. Els altres tres van ser Lesotho, Burundi i la República Centreafricana.
"Existeix una necessitat urgent de revisar les polítiques per recolzar la disminució dels nivells de consum d’alcohol o abstenir-se per complet. El mite que una o dues copes per dia són bones és només això: un mite. Aquest estudi trenca aquest mite", conclou l’investigador.