“Un somriure, diàleg i bon rotllo” són les armes més efectives, d’entrada, per abordar i minimitzar l’incivisme que tensa la difícil convivència entre diversió i descans. Així actuen els mediadors nocturns, professionals formats per negociar i empatitzar amb una joventut procliu a exaltar-se. Ho explica Xavier Pastor, professor de Dret i Ciència Política i del màster de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC i del postgrau de la UdG, que fa un parell d’anys va posar en marxa amb el recolzament municipal una experiència pionera, que ja ha donat excel·lents resultats: el Servei de Mediació Nocturna en zones de lleure de Platja d’Aro ha aconseguit reduir un 80% els conflictes associats a conductes incíviques, sorolls o consum d’alcohol al carrer que generen molèsties al veïnat. El primer any de la prova pilot, les denúncies a la policia es van reduir un 50%, i el 2017, un altre 30%. La iniciativa, dissenyada per als mesos d’estiu, s’ha expandit a Castelldefels, Badalona, Calella (Maresme) i l’Hospitalet de Llobregat, i cada vegada hi ha més municipis interessats a portar-la als seus carrers.
L’estratègia d’aquests pacificadors és que siguin “les mateixes persones que cometen els actes molestos les que reflexionin posant-se al lloc de l’altre”,explica Pastor. “Han de ser ells mateixos els que transformin la seva conducta i resolguin el problema”. Això sí, la mediació no és eficaç en els conflictes d’alta intensitat, i en aquests casos acudeixen a la policia, amb qui treballen "de costat”. “Quan detectem agressivitat, la nostra tasca s’acaba”, apunta l’expert. En territoris calents, “que són la selva”, el diàleg és més complicat. “La nostra actuació dona millors resultats en municipis que han fet una aposta per un turisme més familiar, on també hi ha cabuda per a la diversió juvenil”, afirma.
No prohibir
Per establir un millor contacte amb els busca-raons, aquests professionals no van uniformats tot i que porten credencial i s’identifiquen. “Els diem que som mediadors de l’ajuntament per aconseguir una bona convivència entre els usuaris del lleure nocturn i els veïns”, explica el coordinador Chema Montorio. “Hem de guanyar-nos la seva confiança en pocs segons i per a això el millor és un bon somriure i una actitud positiva. No renyem ni jutgem les seves conductes, no podem obligar-los”, intervé Pastor. Una de les seves estratègies més importants és no prohibir. Cal intentar evitar la paraula “no” perquè dificulta l’acceptació de l’acte incívic. Es tracta d’establir vincles amb els xavals, escoltar-los, preguntar-los i portar-los a la reflexió.
“No se’ls ha de donar la xapa, sinó crear llaços perquè calin els missatges”, convé Montorio. Entre aquests missatges, informa el mediador, figuren avisar-los que el dret a dormir ha de prevaler sobre el de la gresca, conscienciar-los de l’assetjament sexual o que s’han de cuidar entre ells i no deixar sol cap company perjudicat perquè li pot passar alguna cosa. “Ara hi ha un individualisme molt bèstia. Veiem nois tirats per terra mentre els seus amics segueixen a la discoteca i ens diuen que no surten perquè haurien de tornar a pagar. Abans els amics eren una pinya però ara hi ha molt egoisme”, lamenta.
Quan topen amb nois beguts, la seva estratègia és detectar la persona més serena, que si hi ha noies solen ser elles, i proposar-li que lideri la retirada.
L’actuació d’aquests negociadors passa per parlar amb els responsables dels locals de lleure perquè s’impliquin en el projecte, i intervenir quan aquests i els veïns estan a matadegolla. “Moltes vegades ni tan sols han parlat entre ells, només han posat denúncies, quan el primer és el diàleg”, explica Pastor.
Diàleg sense sancions
Mauricio Jiménez, regidor de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, ratifica que el servei de mediació, amb 10 professionals, ha funcionat “molt bé” a les zones de lleure de la localitat costanera, rebaixant la crispació. “S’ha demostrat que l’incivisme pot solucionar-se per la via del diàleg, sense sancions,” esgrimeix. I s’ha aconseguit una convivència més “afable” entre dues realitats paral·leles: la dels que desitgen disfrutar de la festa nocturna i la dels que volen dormir per aprofitar el dia en una localitat que a l’estiu multiplica per deu la seva població: d’11.000 habitants a uns 110.000. “Aquest any el consum d’alcohol en la via pública ha descendit un 80%”, detalla Jiménez, que enalteix la col·laboració de les empreses de lleure i restauració després del contacte amb els mediadors, element important per a la prevenció.
El regidor informa que així mateix s’han redissenyat alguns procediments de la policia. “Ara les sancions per via administrativa als menors es comuniquen als pares, i quan es tracta d’estrangers es traslladen a l’ajuntament d’origen”. A més, subratlla, la reducció dràstica dels conflictes de baixa intensitat allibera els agents per a qüestions més calentes.