A més de la recerca frenètica de campaments d’estiu, pares i mares tenen un altre clàssic maldecap al juny: les notes. Imaginem que els nostres fills ho han aprovat tot. ¿Els comprem un regal per celebrar-ho? La resposta és no. Per tres motius.
1.- Responsabilitat
Estudiar és la ‘feina’ dels nanos, que mai aprendran a ser responsables si no interioritzen que han de complir les seves tasques. Complir amb la seva ‘feina’ els ajuda a ser més responsables, superar dificultats, desenvolupar les seves potencialitats i entendre el món que els envolta. "Poden aprendre a sentir-se satisfets per la realització d’una feina ben feta i no pel premi que els ve després", explica Ana Herrero, psicòloga i coordinadora del departament d’Orientació del grup Brains International Schools. Rebre regals és una cosa que pot confondre els estudiants perquè corren el risc de pensar que l’objectiu de l’escola és aconseguir aquests capricis materials. Per descomptat que s’ha de valorar l’esforç dels fills al llarg de tot l’any. Segons Herrero, és molt positiu que pares i mares abracin els seus petits i els repeteixin moltes vegades que orgullosos que estan d’ells. ¿Un premi per les notes? D'acord. Aquí posem tres exemples no materials: passar una tarda sencera amb ells, organitzar un berenar especial, anar al cinema o deixar-los un temps extra per jugar, per exemple, amb la videoconsola.
2.- Visió materialista del món
Que aixequi la mà el pare o la mare que no pensen constantment en la quantitat de joguines (moltes de les quals sense estrenar) que tenen els seus fills. ¿És necessari, doncs, omplir les seves habitacions amb més i més coses en cas que ho aprovin tot? "Les recompenses materials, fins i tot diners, només provocaran que els nens se sentin reconeguts i satisfets quan rebin alguna cosa a canvi", afegeix Herrero.
3.- Pot provocar frustració
Molts pares i mares prometen suculents premis als seus fills si treuen bones notes. Si el nen no aconsegueix complir els objectius marcats corre el risc de frustrar-se. "En cas que les notes no hagin estat bones, s’ha de parlar amb ells i preguntar-se entre tots què ha passat. I per descomptat, continuar valorant els nostres fills afegeix la psicòloga.
► Més informacions de Mares, pares i nens
¿I els regals als professors?
A més dels regals per compensar les notes, hi ha un altre tema de debat aquesta última setmana d’escola. Els grups de Whatsapp de pares i mares –sobretot en el segon cicle d’Educació Infantil (a partir de tres anys)– bullen aquests dies amb una altra pregunta: ¿Regalem alguna cosa als professors? L’assumpte és tan espinós que pot erosionar la bona relació que haurien de tenir els pares i mares d’una mateixa classe. En la majoria de grups de Whatsapp el que s’acaba fent és fugir del conflicte i acceptar el que digui la majoria. Si algú proposa fer un regal als mestres i hi ha gent que s’hi apunta, els altres acaben pujant al carro malgrat no compartir la idea. I no per raons econòmiques (l’aportació sol ser gairebé simbòlica) sinó perquè, simplement, no els sembla encertat. Però acaten.
Tot i això n’hi ha d’altres que no estan disposats a passar per l’adreçador. El resultat és un cisma entre els pares que volen regal i els que no. Aquest cisma es pot portar bé, amb educació i respecte envers el 'bàndol contrari'. Però més d’un cop el resultat és que els pares que sí que aposten per tenir un detall amb el mestre li regalen alguna manualitat infantil en la qual només firmen els nens de les famílies que sí que han contribuït econòmicament en el regal.
La responsable d’orientació del grup Brains afirma que cada pare ha de fer el que cregui oportú. Segons la seva opinió, els horaris laborals actuals fan que molts pares amb prou feines vegin els professors dels seus fills. "Quan s’arriba a final de curs és bona idea trobar un minut per parlar amb ells i agrair-los la seva tasca. A tothom ens agrada que ens donin les gràcies per una feina ben feta", remarca. Si no hi ha opció a veure cara a cara la mestra, una altra possibilitat que apunta Herrero és escriure una petita carta d’agraïment i incloure-la a la motxilla del nen –com es fa habitualment amb altres avisos– perquè la professora ho llegeixi en algun moment del dia.