El proper 25 de juny el sistema català de formació professional (FP), en què el curs 2017-2018 hi ha matriculats més de 117.000 estudiants, hauria de passar la seva primera avaluació, d'acord amb la normativa aprovada per la Generalitat a mitjans del 2015. Segons el previst en la llei de la formació i qualificació professional de Catalunya, el mes que ve s'hauria de realitzar una anàlisi detallada de la situació per saber si l'FP, aquests estudis sempre tan injuriats, han aconseguit millorar en inserció laboral i han reduït l'abandonament escolar, entre altres factors.

Però no, aquest juny no hi haurà ni avaluació ni res que s'hi assembli. Perquè la llei no ha estat ni tan sols desplegada. I això que en el seu moment, després d'uns anys durs de retallades, limitacions pressupostàries i escassa activitat legislativa, la Generalitat la va presentar com la gran solució per corregir els mals que pateixen els cicles formatius i com la palanca per "rebaixar la taxa del 40% de treballadors amb un baix nivell de qualificació professional", va dir la llavors consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

Tres anys després de la seva aprovació al Parlament (amb el vot a favor de totes les forces polítiques de la Cambra catalana, tret d'ICV i la CUP), la llei està parada pels problemes que ha tingut la creació de l'Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, l'organisme que l'ha de posar en marxa i a la qual se li va assignar, per exemple, la regulació de beques i ajuts o el disseny d'un pla de formació permanent per a professors i formadors d'FP. 

Tot llest a l'octubre

"Estem treballant-hi i serà el primer que s'activi quan hi hagi un nou Govern", assegura Jordi Ficapal, president del Consell Català de Formació Professional, que s'integrarà al nou organisme quan aquest funcioni. "És cert que es va invertir molt temps a dilucidar a quin departament de la Generalitat s'adscriuria l'agència i a acordar-ne el disseny, però va resultar que, quan per fi s'arribava a un acord, el Govern central va aplicar l'article 155", argumenta Ficapal. La creació de la comissió rectora de l'agència estava llesta per ser aprovada pel Consell Executiu l'octubre passat.

El problema, afirma Eduard Requena, responsable de la formació professional a CCOO a Catalunya, "no ha estat el 155, sinó les tensions que hi va haver entre els diferents departaments de la Generalitat per veure a quin se li adscrivia l'agència". Aquesta adscripció, prossegueix Requena, "s'havia d'haver realitzat abans del juny del 2016, segons diu la mateixa llei, però l'anterior Govern va perdre dos anys en discussions internes." Si s'haguessin resolt a temps les diferències, denuncia el sindicalista, "quan es va aplicar el 155, l'agència ja hauria fet un any que estava treballant".

Reduir l'abandonament

Amb tot, malgrat la situació de bloqueig en què es troba l'agència, el Consell Català de Formació Professional assegura que en aquest temps han continuat treballant igualment per millorar aquesta oferta educativa, que ha experimentat un gran auge els últims anys. Un dels seus principals reptes passa per reduir les taxes d'abandonament que es registren, sobretot, als cicles de grau mitjà, en què els sindicats apunten a un 35% de fracàs escolar.

Ficapal corregeix, tanmateix, aquestes dades. Segons l'última informació que li ha facilitat la Inspecció d'Ensenyament,l'abandonament d'alumnes als cicles de grau mitjà és d'un 14,3%, mentre que en els de grau superior està en un 9,7%. Com s'explica tanta diferència? "Doncs perquè els càlculs, que es fan a partir de quants estudiants comencen el primer curs d'un cicle i quants passen a segon, no tenen en compte ni els repetidors ni el fet que encara existeixen cursos que són només d'un any de durada", assenyala Ficapal. Tampoc no consideren que "hi ha molta gent que no es matricula de totes les assignatures, ja que compagina estudis i feina".

"L'FP de grau mitjà és sens dubte una etapa difícil, perquè això és una cosa consubstancial a l'edat que tenen els estudiants", admet. Per reduir-ne l'abandonament, assenyala el president del consell, es treballa "que l'elecció deixi de fer-se, com ocorre ara molt sovint, només en funció del'expedient acadèmic de l'alumne, i es passi a fer a partir de les habilitats i preferències de cada persona." En aquest àmbit són clau, reconeix, els sistemes d'orientació.

Reforçar l'orientació dels alumnes d'ESO (a través d'unes bones tutories, per exemple, és un dels tres eixos d'actuació que s'ha marcat l'agència de formació i qualificació. Els altres són la prospecció del mercat laboral, que permeti detectar i anticipar-se als canvis que puguin arribar, il'avaluació contínua del model, que aportarà indicadors sobre si el camí que se segueix és el correcte o no.