L’alcohol és la porta d’entrada dels adolescents a les drogodependències. El consum setmanal comença a una edat mitjana de 15 anys i un mes, encara que els menors ja comencen a tontejar amb la beguda als 14. Les dades surten de l’enquesta sobre ús de drogues en l’ensenyament secundari a Espanya, realitzada pel Ministeri de Sanitat, però darrere de les xifres hi ha persones amb noms i cognoms com Raúl C. (Santa Coloma de Gramenet, 1979) i també molts drames familiars.
Raúl ara és tot un home que està lluitant per evitar la seva vuitena recaiguda. La seva lluita amb l’alcohol va començar abans de complir els 15 anys. Va ser un estiu en un poble d’Andalusia on el deixaven els seus pares a cura dels avis. «Bevíem bastant. Cerveses, cubates… no teníem cap control. Els meus avis deixaven la porta oberta i se n’anaven al llit», diu referint-se a la seva història d’amor odi amb l’alcohol. Una relació de 24 anys que li ha deixat la vida feta miques. Ara ja ha arribat als 12 mesos de victòria titànica sobre la beguda. Cada vegada que veu joves fent botellon, veu «futurs usuaris de centres de rehabilitació».
L’alcohol no era un desconegut en la vida del preadolescent Raúl. El seu oncle Juan, el germà de la seva mare, va morir alcoholitzat. «El recordo assegut en una cadira i begut. A mi em generava malestar veure’l així». Malgrat això, va sucumbir.
Les xifres oficials també revelen que en l’últim mes s’han emborratxat el 17,4% de les noies i el 14,4% dels nois de 15 anys. Raúl recorda la seva primera borratxera i com el van descobrir els seus pares. «Em van trobar vestit al llit i vomitant. Al principi els va fer gràcia, però la cosa va anar en augment», explica. És un exemple de la permissivitat que tenen els progenitors amb l’alcohol. Al voltant de la meitat dels pares ho accepten.
Cada vegada arribava més vegades i més begut a casa. La seva mare l’alertava: «Ves amb compte». La sentia, però no l’escoltava. Raúl ja estava enfonsat a dins del pou i seguia descendint perquè als 16 anys va començar a relacionar-se amb el cànnabis.
Recorda que podia consumir quatre o cinc litres de cervesa diaris. Un dia no especialment conflictiu arrasava amb tres o quatre llaunes de cervesa i dos cubates. La vida se l’ha begut a tragos. I quan se li pregunta per què, respon ràpid: «Bec per no sentir dolor», el dolor que produeix no veure la teva filla tant com voldries, la pena d’haver fet patir els teus pares més del que és humanament suportable, perdre feines o sentir els teus amics dir: «¡Ves-te’n d’aquí!». «M’han pegat i insultat, s’han rigut de mi i m’han dit borratxo». I afegeix: «Buscava qualsevol excusa per beure».
Diu que pel seu cap ha rondat el desig de suïcidar-se. «Fins i tot vaig arribar a pensar com ho faria», explica. Al final, l’amor a la seva filla va guanyar la batalla i va rebutjar la idea d’acabar amb la seva vida. «¿Què pensarà la meva nena si em suïcidava?», es va preguntar abans de prendre una dràstica decisió.
Raúl coneix de primera mà què és la deixadesa, prescindir de la dutxa i la cura personal i perdre l’interès fins i tot per menjar. Ha trencat tot el que s’ha trobat al seu pas. Ha destrossat dos cotxes, ha pres joies a la seva família, els ha venut també el televisor. «I fins i tot he arribat a agredir els meus pares i la meva parella». Explica com el commou haver pegat als seus pares i veure com el segueixen perdonant.
I malgrat això s’enorgulleix quan parla dels seus pares. «Sempre hi han estat, m’han acompanyat, m’han estimat, m’ho han donat tot i cada vegada que he hagut d’iniciar la rehabilitació m’han acompanyat a la porta. Sempre em diuen: ‘Et donem l’última oportunitat’. Però segueixen aquí», puntualitza. «A mi l’alcohol sempre se me n’ha anat de les mans», es lamenta.
AMISTATS TÒXIQUES
Llorenç Madorran, educador social del Centre Català de Solidaritat (Cecas), ressalta la importància de comptar amb el suport de la família en tot el procés de rehabilitació com li passa a Raúl. De fet, l’equip posa especial interès a teixir relacions familiars que han quedat esquerdades per l’alcohol. Madorran critica la doble moral que utilitza la societat amb l’alcohol. «Si no beus no t’integres i si ho fas t’assenyalen», afirma.
Raúl resideix en un pis de l’entitat amb altres companys. Els dilluns ja sap que són un dia clau en el seu procés. És la cita per tractar de la prevenció de les recaigudes. Ell ha après la lliçó i creu que és bàsic en aquest procés oblidar-se de les «amistats tòxiques». «És la cosa principal», sentencia.