SOS Racisme va destacar «la greu situació d’indefensió de les víctimes del racisme» durant la presentació, ahir, del seu informe anual. «La falta d’eines en la prevenció, la denúncia i l’erradicació d’aquesta plaga social suposen una gran injustícia per a les persones que han patit una discriminació racista. Un any més veiem que combatre el racisme no està en l’agenda política», va subratllar Alba Cuevas, directora de l’entitat. L’associació ha treballat amb 485 denúncies per racisme a Catalunya durant el 2017. D’aquestes, 327 són causes noves i la resta, expedients oberts que segueixen el seu (lent) curs, segons revela l’informe (In)visibles, l’estat del racisme a Catalunya 2017. A ulls de Cuevas, aquesta situació és flagrant i posa en evidència «la falta d’actuació i compromís de les institucions públiques». «És obvi que el poder no vol acabar amb aquestes situacions de desigualtat», va assenyalar contundent.
El 57% de les situacions presentades a SOS Racisme –i que l’entitat va titllar de racistes– no van ser denunciades per por i per una fundada desconfiança en el sistema, cosa que Cuevas va definir com una «pèssima notícia». De les 91 situacions que sí que van arribar a ser denunciades davant la justícia, 34 van ser considerades com a delicte d’odi.
La majoria de les denúncies, el 29%, van ser agressions comeses per part d’agents de cossos de seguretat pública, cosa que fa anys que està succeint. La majoria d’aquestes apunten a la Guàrdia Urbana (34%) i els Mossos d’Esquadra (30%). En aquestes situacions, l’entitat destaca la paradoxa que en lloc d’actuar com a acusació li toca actuar com a defensa de les víctimes, ja que aquestes són denunciades pels mateixos agents de seguretat, «moltes vegades amb atestats falsos per justificar la seva actuació». «És normal que no creguin en el sistema si els que els ataquen són les persones que suposadament haurien de defensar-los», va denunciar Cuevas. En la majoria d’aquests casos, les víctimes són venedors ambulants il·legals.
Sense dret a sostre
La segona tipologia més denunciada van ser les agressions i discriminacions entre particulars, que també generen molts problemes a l’hora de ser denunciades, principalment perquè el 44% succeeixen al carrer i són puntuals i gratuïtes, cosa que dificulta moltíssim la intervenció.
L’associació assenyala així mateix que la immensa majoria de les situacions que sí que es denuncien no s’arriben a resoldre. Posen com a exemple la discriminació en l’accés a la vivenda. «Partim del fet que ni l’Estat ni la resta de les administracions assumeixen la responsabilitat que tenen en la protecció del dret a la vivenda, un dret constitucional que està gestionat des de l’àmbit privat», va apuntar Alícia Rodríguez, directora del Servei d’atenció i denúncia per a víctimes de racisme de l’entitat, que aquest any celebra el seu 25è aniversari. «Considerem que la queixa a través de l’Agència Catalana de Consum, l’opció a què ens deriva l’Administració davant la seva inacció, no és l’adequada, ja que parlem de la vulneració d’un dret», va concloure Rodríguez.