El dia que el seu fill li va preguntar si la seva mare era un mico es va trencar. La criatura feia tant de temps que escoltava aquella mena de coses que, tot i semblar que no se n'adonava, que era molt petit, per descomptat que se n'adonava. Nadia Ebrahim parla amb una valentia i enteresa que no semblen d'aquest món, com tampoc ho sembla -o no ho hauria de semblar en una societat normal- la crueltat dels fets que relata. No ho fa per ella, despullar la seva ànima així davant les càmeres; ho fa pels seus fills, explica. "Li va arribar a dir al meu fill gran, adoptat, que la seva mare era un mico mort de la selva i jo, algú que ho recull tot; una puta follanegres", explica. La pregunta del seu fill la va deixar tan bloquejada que no va saber què respondre. Aquell dia va decidir que havia de portar-lo al psicòleg. Des d'aleshores el visita cada 15 dies.

Qui va arribar a dir-li aquestes barbaritats al nen és l'oncle matern de la Nadia, el seu veí porta per porta quan la dona es va instal·lar a la casa de la seva mare a Tiana. El pitjor malson.

La Nadia prové d'una família mixta. El seu pare és egipci i la mare, catalana. "Tota la vida he patit insults racistes pel meu cognom, però eren comentaris puntuals. La situació es va agreujar al formar una família. El meu marit és senegalès i tinc dos fills, el gran, adoptat a Mali, i la petita, biològica, també negra", assenyala. Des d'aleshores, li han dit de tot. Que per què ha escollit un marit negre; que si no era capaç de trobar algú d'aquí; que si algun dia se separava no trobaria ningú perquè tenia la càrrega de dos nens negres... Tot dit per "gent normal". Comentaris com que per "quatre claus" ho entenien, però que estar amb un negre tota la vida era inviable... Fa dos mesos li van negar un pis de lloguer al veure la seva imatge de perfil del Whatsapp, on surt amb els seus fills, i preguntar-li si eren seus. 

Busca pis perquè fa quatre anys -des que va decidir denunciar el seu oncle, el 2014- que espera data per al judici.  

La cosa va passar del racisme quotidià però portable a l'infern al mudar-se a Tiana, a la casa on encara viu, a l'espera de trobar pis. El seu oncle va començar a escopir al seu marit, els deia que estaven en un zoològic de goril·les i els feia fotos quan eren al pati de casa; li deia al seu marit "riu, negre de merda, riu, que surts molt seriós a la foto"... "Al meu marit li diu 'mono' i al meu fill 'mico', fent-nos el gest del mico tota l'estona. Ens ratllava el cotxe, ens tirava pedres, ens deia pollosos...", prossegueix. 

Un porc al pati

La llista d'episodis racistes és interminable. Li deia que per més que rentés els fills no quedarien mai blancs, i va arribar a enterrar un porc al pati de casa (el seu marit és musulmà). Un altre dia, per Sant Jordi, els va deixar un porc a la porta amb una rosa a la boca. Quan el pare de la Nadia, àrab, va intentar mediar amb el seu cunyat, el va acusar de terrorista. "Gairebé trenca el meu matrimoni, perquè al principi jo intentava treure-hi importància i em negava a denunciar; era el meu oncle... i el meu marit no ho entenia", explica. Abans de denunciar ho va intentar tot. Parlar amb la tieta, amb les seves filles. Però tothom deia el mateix. Ja saps com és. 

Els van oferir una mediació penal i la van acceptar, aparentment tots dos. Però just aquell dia, a l'arribar a casa amb la seva filla petita a coll, li va mostrar una serra elèctrica encesa. "¿Veus això? Amb això et tallaré el cap a tu i al mico". Aleshores es va adonar que no hi havia mediació possible. Es va comprar unes ulleres que graven i va aconseguir 16 vídeos en què es mostra tot el que s'explica més amunt. Va ser llavors, ja fa dos anys, quan va obtenir una ordre d'allunyament i el seu oncle se'n va haver d'anar de la casa, però la seva dona hi segueix vivint i li va agafar el relleu. "No amb insults racistes explícits, com el marit, però amb petites coses que ens segueixen fent la vida impossible", sentencia.