El temporal de neu que va atrapar entre 3.500 i 4.000 vehicles a l'AP-6 la matinada de dissabte a diumenge va posar punt final a les vacances de Nadal en què dormisquejaven Govern central i oposició. PSOE, Podem i Ciutadans van sortir en tromba a exigir responsabilitats a l'Executiu per la presumpta inacció davant una nevada intensa que estava prevista amb claredat des de divendres. L'equip de Mariano Rajoy sembla, no obstant, poc obert a encaixar possibles errors en la gestió de la crisi.
La primera mesura presa és obrir un expedient (de moment informatiu) a la concessionària de l'AP-6, Iberpistas (fusionada des del 2004 amb Abertis), i la compareixença, sense data encara, del ministre de Foment per donar explicacions davant el Congrés dels Diputats. L'empresa, no obstant, al·lega que va coordinar el Pla Operatiu de Vialitat Hivernal (POVI) amb Foment i Interior. Ningú assumeix, de moment, la responsabilitat del que va passar.
3.000 vehicles atrapats
L'estranyesa va començar dissabte a la nit. Centenars de vehicles van quedar bloquejats a menys d'un centenar de quilòmetres de Madrid, nevava cada vegada amb més força, i no se sol·licitava la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME), el grup de l'Exèrcit per a rescats d'aquestes característiques que, per a aquest tipus d'intervencions, depèn del Ministeri de l'Interior i no del de Defensa.
Diumenge de bon matí els cotxes encara seguien atrapats i hi van estar encara fins a la una del migdia, quan es va donar per finalitzat el rescat i es va obrir l'autopista després de la intervenció de l'Exèrcit, la Guàrdia Civil i els operatius d'emergències.
Ja fora de perill els conductors, es va intensificar el temporal polític i l'oposició va sortir en bloc a demanar explicacions.
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va anunciar l'obertura d'un expedient informatiu a Iberpistas i va manifestar el seu compromís d'acudir (com va exigir l'oposició) al Congrés a explicar l'operatiu i els eventuals errors que podrien haver provocat el bloqueig de l'autopista.
El director de la DGT, Gregorio Serrano, va tirar pilotes fora. Va admetre que "es coneixia amb antelació la que cauria" i va retreure que, no obstant, molts conductors viatgessin sense cadenes. Segons el seu parer, els mitjans disponibles per a l'eventualitat han sigut "més que suficients". Iberpistas assegura que el pla d'actuació estava coordinat des de divendres amb els ministeris de Foment i Interior.
Les respostes no semblen suficients a l'oposició. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va exigir que el Govern i la DGT expliquin l'"absoluta falta de previsió" que va derivar en un "caos".
Des de Ciutadans, el seu president, Albert Rivera, va advertir que "el Govern no pot arrossegar els peus" en aspectes que afecten la seguretat ciutadana i va demanar més coordinació entre les diputacions i les comunitats autònomes.
El líder de Podem, Pablo Iglesias, va lamentar que la "falta de previsió sigui un clàssic" i va aprofitar l'ocasió per carregar contra l'esperit monàrquic del Partit Popular. "Molts visques al Rei i molta bandera però la corrupció i la incompetència són la realitat del Govern", va retreure. El secretari d'Anàlisi Estratègica, Íñigo Errejón, va lamentar el "nyap" de l'Executiu en la gestió del temporal i va denunciar que l'Estat hagi de rescatar autopistes privadesescatar autopistes a càrrec dels ciutadans.
El Govern haurà de pagar entre 2.000 -càlculs de la Moncloa- i 4.500 milions d'euros -xifres de la patronal- pel rescat de nou autopistes per atendre la seva responsabilitat patrimonial.
Concessió i peatge il·legals
L'AP-6 no és una de les vies en fallida, però la seva concessió, les obres d'ampliació el 2000 i la pròrroga del peatge, realitzades sota el mandat del popular Rafael Arias Salgado, van ser declarades il·legals pel Tribunal de Justícia Europeu el 2010.
El Govern va accedir llavors a reduir en 7 anys la concessió firmada el novembre del 1999, que estipulava un període de vigència d'entre 32 i 37 anys. El túnel del Guadarrama, inclòs ara a l'AP-6, va ser el primer tram de peatge a Espanya, el 1963. La primera autopista íntegrament de pagament, la que va unir Montgat-Mataró el 1969.