Més de la meitat dels alumnes catalans (55%) que perceben una situació de maltractament a algun dels seus companys reaccionen per intentar evitar que continuï. Una xifra rellevant que indica una evolució ressenyable respecte al 37,7% que es detectava fa tot just cinc anys i que constata el notable progrés entre els xavals i la seva sensibilització davant els càstigs i vexacions que adverteixen al seu voltant. Així ho revela l’Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya, elaborada per les conselleries d’Ensenyament i Interior, amb dades del 2016 i l’edició anterior de la qual es remunta al 2011.
Aquesta dinàmica també es percep en el 31% d’estudiants que desitjarien ajudar a evitar aquesta situació, però que no es veuen capaços de fer-ho per diferents motius. Una xifra que suposa un descens de més de sis punts percentuals en referència al mostreig de l’anterior edició i que els autors atribueixen en bona mesura a la bona tasca pedagògica realitzada sobre el tema, amb menció especial per a les xerrades dels Mossos d’Esquadra a les aules. L’altra cara de la moneda són els que mostren una actitud negativa pel que fa al bullying, bé sigui perquè actuen amb indiferència o fins i tot perquè protagonitzen el maltractament, en què els nois (19,8%) dupliquen els guarismes respecte a les noies (8,1%).
L’aspecte físic és el motiu que argüeixen tant víctimes com agressors perquè es materialitzi l’atac, amb el 28% dels casos, percentatge que situa aquest factor molt per sobre d’altres condicionants, com el color de la pell o procedir d’una altra cultura (8,3%) o l’orientació sexual (6,5%). Els resultats d’aquests tres motius, a més, han reculat respecte a les últimes dades disponibles, evidenciant que prejudicis com el racisme (va sumar el 10,7% el 2011) i l’homofòbia (8,5% en l’anterior edició) s’estan treballant amb encert i resultats entre les noves generacions.
Els nois havien de respondre si eren objecte de burles i insults, si s’havien sentit ignorats, havien sigut víctimes de robatoris i cops, o si els havien fet arribar amenaces o comentaris i gestos de contingut sexual. L’enquesta s’ha realitzat a 8.749 alumnes de 12 a 18 anys, de primer d’ESO a batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà. El sondeig intentava esbrinar l’estat de la qüestió respecte a la victimització de l’alumnat dins i fora del centre, tant de manera aïllada com seguint patrons continuats.
En aquest últim cas, l’assetjament continu almenys una vegada a la setmana s’ha reduït mínimament, des de l’11% del 2011 fins al 10,4% del 2016, amb els insults i no prestar atenció a la víctima com a actituds més recurrents. L’informe destaca que augmenta el percentatge de nois víctima de maltractament que ho expliquen als pares o al professorat (48,3% davant del 37,1% del 2011), però la majoria (60%) prioritzen el cercle d’amistats alhora d’explicar-ho.
Biaix de gènere
Pitjor pronòstic presenta el ciberassetjament, amb un de cada deu estudiants (12%) confessant que ha sigut víctima d’aquesta mala pràctica, idèntic percentatge que els que admeten haver deixat d’intervenir en les xarxes socials per evitar atacs. Una xifra que s’eleva al 26,5% al realitzar el còmput del total de víctimes en algun moment del curs i al 40,4% en casos de bullying o assetjament continuat (el 4% del total de l’alumnat). En aquest últim grup hi ha un biaix de gènere: el 63% d’aquestes víctimes són noies.
També s’aprecia aquesta diferència pel que fa a la victimització sexual, amb el 19,4% de noies que han afirmat haver-ho sigut en algun moment ocasional davant del 10,3% dels nois, dades totes dues en relació amb el total d’alumnes. Les xifres s’extremen al parlar de violència sexual continuada, mostrant que de cada 10 víctimes, 7 són noies. No obstant, l’enquesta detecta un descens dels casos més greus: tocaments no desitjats, amb o sense violència i intimidació, que passen del 8,7% al 6,6%. El 16,4% d’adolescents asseguren que han rebut peticions de fotos de caràcter sexual i el 4,7%, que els han ofert avantatges a canvi de favors sexuals.
En aquesta dinàmica, un de cada quatre joves afirma haver-se sentit controlat per la seva parella, que l’ha pressionat per saber amb qui estava o què vestia. Un altre 6% sosté que el seu xicoit o xicota l’ha escridassat o humiliat, i han rebut amenaces si no feien el que la seva parella esperava d’ells. Casos més extrems, el 4% va patir agressions sexuals, i el 3,4%, físiques.