Els carrerons de Ciutat Vella s'han vist sorpresos per un tràfec incessant de pujar i baixar de persianes metàl·liques aquest dijous a la tarda. Una banda sonora descompassada, imprevista i aleatòria, en què comerços que omplen la zona vella de la ciutat s'han convertit en refugis improvisats per a les onades de persones que deambulaven al seu voltant, fugint de l'horror i de la incertesa. Espais per protegir els que se sentien vulnerables en una urbs atacada per l'odi. Reductes de pau per a famílies de mil nacionalitats. Búnquers per a la supervivència més elemental.
"Hem anat obrint i tancant portes a mesura que passava gent desesperada. Quan pensaves que tancaves, passava una família espantada, necessitada… ¿I què havies de fer si no obrir-la?", detalla l'Eva, venedora d'un comerç tèxtil al carrer de Canuda. "L'angoixa era tan gran que hem vist un senyor que per salvar el seu nadó ha llançat el cotxet a l'interior d'una botiga, i el cotxet s'ha bolcat, el nen plorant...", explica l'Andrea, la seva companya.
Escena dantesca
Pocs metres més enllà, una altra vegada, una persiana s'alça. Rere seu treuen el cap el Sergio i el Xavi, dependents que pregunten a les seves veïnes què se sap. "He sentit un gran estrèpit i he anat a la Rambla, on he vist cossos a terra. Una escena dantesca, amb plors i gent corrents. M'he espantat tant que he decidit tornar a la botiga i al cap de poc hem vist un home de negre corrents amb una pistola o un tàser i uns quants policies perseguint-lo, ordenant-nos que ens tanquéssim. No ho han hagut de dir dues vegades", descriu el Xavi.
Menys prudent es mostrava l'Edmundo, que insistia a un guàrdia urbà que havia d'anar a recollir unes coses més enllà de Portaferrissa, on té la seva feina. Davant la insistència del jove, resposta taxativa de l'agent: "¡¿Què cony és més important, el que tens allà dins o la teva vida?!". Assumpte acabat. "¡'Outside, outside'!", continuava bramant el policia, per evacuar els transeünts de mil i una nacionalitats de la zona acordonada per motius de seguretat.
Tot al contrari, cap dins, cap dins, anava oferint el Flavián totes les persones passaven pels voltants del comerç on treballa. "Hi ha alemanys, anglesos, francesos, locals… La por no coneix nacionalitats i és clar que el terror tampoc", explica aquest jove. Una trentena de persones es distribueixen pel local, amb el petit despatx de la botiga com a centre d'operacions per anar informant-se de l'atemptat i carregar el mòbil per poder tranquil·litzar els familiars.
"La gent s'està comportant de manera exemplar, amb una solidaritat enorme, amb calma, fins i tot mirant roba de la botiga, i això que estem a les fosques", es meravella la Paula, companya del Flavián. Mentrestant, els adults entonen cançons infantils per calmar els petits i mantenir-los tan allunyats com resulti possible de la tragèdia.