El desembarcament ja és oficial. Els polèmics graus universitaris de tres anys, una de les últimes mesures aprovades per José Ignacio Wert abans de deixar el Ministeri d’Educació a mitjans del 2015, podrien passar de les quatre titulacions actuals a 16 el pròxim curs 2017-2018, després que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) aprovés fa un parell de mesos la creació d’un total de 12 noves carreres de 180 crèdits. L’organisme, del qual formen part la Generalitat i totes les universitats catalanes, debatrà en la reunió que té prevista el mes de febrer vinent quatre propostes més de tres anys. Això significaria arribar a la vintena de carreres.

De moment, aquests graus (que conviuran amb els de 240 crèdits o quatre anys nascuts amb el pla Bolonya) estan encara en fase de tràmit, pendents de l’aprovació definitiva de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU), que ha de validar si compleixen els requisits de programació de les diferents assignatures, si compten amb els espais i els professors necessaris i, en el cas de les universitats privades, si disposen de finançament suficient, adverteix la Generalitat.

Un dels nous graus de tres anys inicialment aprovats, el d’Empresa Internacional que impartirà la Universitat de Barcelona (UB), forma part del que Universitats denomina «un doble itinerari», és a dir, els estudiants que escullin aquesta carrera podran triar entre el grau convencional de 240 crèdits i el de 180 crèdits en anglès. Entre la nova oferta hi apareixen també carreres transformades, titulacions que fins aquest curs eren de quatre anys i que a partir de l’any que ve seran de només tres.

En aquest cas es troben, per exemple, el grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals i el de Cinematografia, que substituirà l’actual grau de Cine i Mitjans Audiovisuals. «De fet, el centre adscrit que imparteix actualment aquests estudis, l’ESCAC de Terrassa, ja mostra a la seva pàgina web la durada del nou grau», destaca la consultora educativa Unportal.

LA MORATÒRIA DE LA CRUE

De totes maneres, la majoria de les titulacions que han rebut l’autorització inicial, segons assegura la secretaria d’Universitats, són de nova creació, d’acord amb el que es va pactar a la Conferència de Rectors Universitaris d’Espanya (CRUE), que va fixar una moratòria fins al 2017-2018 per a la implantació del conegut com a decret del 3+2 del ministre Wert.

La comissió creada al si del Consell Interuniversitari per decidir com es modifiquen les més de 500 carreres universitàries que s’imparteixen a Catalunya fa mesos que està bloquejada. Segons sembla, apunten algunes fonts, els rectors no es posen d’acord sobre quines titulacions es poden reduir i quines s’han de mantenir en els quatre anys actuals. Hi ha qui aposta per un model mixt, similar al britànic, i hi ha els que advoquen per no tocar el sistema actual, el sorgit amb la reforma del pla Bolonya, que té set anys de vigència.

PARTIDA SIMBÒLICA

El cost dels nous estudis és un dels cavalls de batalla en el desplegament del decret. Estudiants i rectors han exigit al Govern de la Generalitat que es comprometi a equiparar les taxes de matrícula de graus i màsters, però de moment l’únic que ha fet la Conselleria d’Empresa i Coneixement ha sigut incloure una partida en el projecte de pressupostos per al 2017 perquè «els estudiants que han cursat graus de 180 crèdits puguin fer el primer any de màster al mateix preu», assenyala Universitats. 

La mesura, però, té més de simbòlic que no pas d’efectiu: fins al curs 2019-2020 no hi haurà estudiants a Catalunya que puguin començar un màster després d’estudiar una carrera de tres anys, ja que les quatre que hi ha a hores d’ara s’han estrenat aquest curs. Per a l’equiparació total dels màsters amb els graus (el preu actual dels primers duplica en molts casos el dels segons) s’haurà d’esperar a tenir una millor situació financera.

Sis de les titulacions universitàries de tres anys aprovades pel CIC seran impartides en campus públics, segons informa Universitats. Però la Universitat Politècnica, que ha rebut autorització per posar-ne en marxa una, ha comunicat aquest dijous a la plataforma Unportal que aquesta no formarà part de la seva oferta per al curs que ve, ja que encara s’hi està treballant.

De moment, doncs, pugen al vaixell de la modalitat 3+2 la Universitat de Barcelona (UB), la Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el sector públic. S’hi sumen les privades Universitat Ramon Llull (amb quatre graus inicialment autoritzats) i les universitats de Vic i Abat Oliba, amb un grau cada una.