Les facultats que imparteixen estudis d'Educació a Catalunya han perdut un 15% d'alumnes en només cinc anys. Però lluny de preocupar-se per una caiguda que, a priori i sense conèixer-ne els motius, podria ser qualificada de severa, els degans responsables d'aquestes facultats estan satisfets. Hi ha menys estudiants matriculats, sí, però el perfil i el nivell de preparació dels que han ingressat aquests anys en els graus de Magisteri han millorat sensiblement. D'això es tractava.

Si en el curs 2012-2013, just l'anterior a la reforma empresa a Catalunya en aquesta carrera universitària, van iniciar estudis de Mestre d'Educació Infantil i de Mestre d'Educació Primària un total de 3.024 persones, aquest curs 2016-2017 són 2.581 els inscrits a primer curs, segons dades facilitades per la consultora educativa Unportal.cat.

La reducció de places ha sigut intencionada i va ser pactada entre les nou universitats que ofereixen graus de Magisteri, amb l'objectiu d'ajustar-se millor a la demanda del mercat laboral i, sobretot, amb el reconegut propòsit d'intentar dignificar uns estudis fins llavors devaluats.

Des que a partir del 2013 als aspirants a estudiar Magisteri se'ls exigeix un aprovat -una nota mitjana de cinc punts- en els exàmens de Llengua Castellana i de Llengua Catalana de la selectivitat (i el 2016, també en Matemàtiques), el descens ha sigut més acusat a la universitat privada, on aquest any hi ha un 22% d'estudiants menys que fa un lustre.

MÉS ALUMNES DE BATXILLERAT

A partir de l'any que ve, tots aquells que ingressin en aquestes carreres hauran hagut de superar una prova d'aptitud específica, que faran a més dels exàmens d'accés a la universitat. A aquesta nova prova, les facultats hi podrien afegir, en cursos pròxims, criteris addicionals com la realització d'entrevistes o la valoració de l'expedient acadèmic en el seu conjunt. 

El mateix any 2013, el de la reforma, es va crear també el doble grau d'Infantil i Primària, de cinc anys de durada, “i en el qual la gran majoria dels alumnes actuals arriben procedents del batxillerat”, destaca Jordi Casabella, director executiu d'Unportal.cat. “La presència de matriculats que han cursat formació professional en el doble grau és ínfima”, constata.

També en els estudis de Mestre d'Educació Primària és molt superior el nombre d'alumnes que hi accedeixen des del batxillerat. Representen gairebé un 75% dels inscrits a primer curs. Fins fa poc, la relació entre batxillers i titulats en formació professional (FP) havia arribat a ser en algunes facultats de gairebé el 50%, un repartiment a parts gairebé iguals que havia sigut propiciat pel pla Bolonya, que va flexibilitzar les condicions d'entrada per als estudiants procedents de cicles formatius superiors.

En Mestre d'Educació Infantil a la Universitat de Barcelona, a l'Autònoma i a Girona són encara majoritaris els alumnes que ingressen després d'haver fet FP. 

DOMINAR ELS CONTINGUTS BÀSICS

No podia ser, com passava abans que es decidís reformar la carrera, que hi hagués estudiants aspirants a ser mestres “amb un grau de coneixement insuficient en els continguts bàsics de les matèries que després hauran d'ensenyar als seus alumnes”, clama el grup d'experts del MIF, el programa per a la Millora i Innovació de la Formació de Mestres.

L'equip, que proposa que els estudis per ser docent haurien de durar cinc anys, en lloc dels quatre actuals, considera especialment preocupant el dèficit que presenten els estudiants que arriben al primer curs en l'àrea científica, “ja que només un percentatge molt petit dels futurs mestres han cursat el batxillerat en la modalitat de Ciències i Tecnologia”, constaten.

“Molts d'ells no tenen un domini adequat de les habilitats lingüístiques, tant en la llengua oral com en l'escrita, ni en català ni en castellà, i encara menys en llengua estrangera”, recull el MIF en el document de propostes per dissenyar un nou model formatiu per als futurs professors catalans, que va ser entregat la setmana passada als degans de les facultats implicades.

Sense un bon domini dels continguts, afirmen els autors de l'informe, “els mestres no podran ajudar els seus alumnes en el seu procés d'aprenentatge” quan arribi el moment d'assumir la direcció d'una aula. A això, prossegueixen, s'hi hauria d'afegir “una bona formació cultural, que els permeti ajudar a disfrutar i interpretar als alumnes creacions artístiques, literàries o aportacions científiques”. “També haurien d'estar preparats –defensen- per parlar de l'actualitat i obrir l'aula al que passa al món”.