ls mestres, el sobreesforç que han fet i les moltes necessitats que tenen. I també les seves carències. Els professionals de la docència s’emporten aquests dies el protagonisme entre les moltes valoracions i opinions que s’han abocat sobre els resultats educatius d’Espanya (i de Catalunya) en l’informe PISA 2015. A la tasca dels mestres s’han atribuït les millores, però també se’ls han imputat l’estancament i els retrocessos (que també n’hi ha) registrats en algunes matèries.
Ja el mateix dia de la presentació, el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va reconèixer que bona part del mèrit en les «satisfactòries» puntuacions obtingudes pels estudiants espanyols de 15 anys ha sigut fruit de l’acció docent. Ahir, el conseller responsable de l’àrea a Castella i Lleó, Fernando Rey, va definir els professors com «el sistema ossi de l’educació». Rey va celebrar, en una compareixença davant els mitjans de comunicació, els «aclaparadors» resultats que ha aconseguit la seva autonomia.
També els sindicats majoritaris en educació a Catalunya (USTEC, CCOO i UGT) van destacar el paper que en aquests últims anys de crisi i retallades han tingut els mestres. Les mateixes organitzacions sindicals, no obstant, van fer una crida a les administracions a rebaixar el «triomfalisme» davant els resultats obtinguts. «PISA és una mica a l’educació el que Eurovisió és per a la música», va advertir Ramon Font, d’USTEC.
LA QUALITAT DELS MESTRES
«Si una cosa posa clarament en evidència aquest PISA és que la qualitat dels docents és determinant per a la bona salut d’un sistema educatiu», va constatar Enric Prats, professor de Pedagogia Internacional a la Universitat de Barcelona (UB). Singapur, el país que lidera totes les classificacions de l’últim PISA, n’és un clar exemple: el seu èxit es basa en la preparació, la selecció i el reciclatge permanent dels professors.
Allà, a Singapur, segons recull l’informe Talis de l’OCDE sobre les condicions dels docents, «un 93% dels mestres participen en tallers i classes de formació cada any, i un 61% dediquen part del seu temps lliure a assistir a cursos en organitzacions i empreses externes al sistema educatiu». A més, el 53% dels professors singapuresos, amb una edat mitjana de 36 anys, participen en xarxes de col·laboració professional.
A Espanya, en canvi, el percentatge de professors que van a tallers i cursos anualment és del 61% i només un 8% participa en activitats formatives externes addicionals, segons el mateix estudi Talis. La mitjana d'edat dels docents espanyols és de 46 anys.
«És habitual als països de l’est asiàtic que un mestre entri a la classe d’un company i després tots dos comparteixin què es pot millorar, o que els professors més joves siguin tutelats per un veterà els primers anys d’exercici», explica Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, especialitzada en l’anàlisi dels sistemes educatius.
La formació permanent o el reciclatge professional dels mestres hauria de ser, a Espanya, tant important o més que a Singapur. Entre altres coses, perquè falten anys perquè s’incorporin les noves promocions formades a les universitats.
«Però tan important com la formació permanent dels docents, que han vist els seus pressupostos reduïts gairebé a zero tant a Espanya com a Catalunya, és la incorporació de noves figures docents a les escoles», prossegueix Prats. Les experiències internacionals, insisteix el professor de la UB, diuen que en un col·legi és imprescindible que hi hagi, a més de mestres, «psicopedagogs, monitors per atendre la diversitat i altres professionals». «Això, i una reducció de la ràtio o del nombre d’alumnes per mestre, són dues mesures fonamentals per millorar», afegeix Prats.
Ruiz atribueix l'èxit de Madrid a tenir immigrants bàsicament hispanoparlants
"La composició social de Madrid no té res a veure amb Catalunya. El percentatge de centres privats és allà més alt i el percentatge d'immigració que hi ha és bàsicament d'Amèrica Llatina cosa que vol dir que parlen la mateixa llengua", ha justificat la consellera. A més, ha indicat, aquests nens solen haver anat al col·legi als seus països d'origen, cosa que no sempre passa en altres cultures.
¿PER QUÈ NO S'HAN NOTAT LES RETALLADES?
La pregunta per a la qual de moment no hi ha una resposta clara és com ha sigut possible que Espanya (i Catalunya) hagi aconseguit millorar resultats en algunes competències després d’anys de retallades i ajustos pressupostaris. «D’entrada, és discutible que hi hagi hagut una millora tan substancial com diuen les administracions, s’ha de parlar més aviat d’un estancament generalitzat i d’algun repunt, en el cas català», puntualitza Xavier Bonal, professor de Sociologia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes (Ceapa) assegura que han sigut «els centres educatius i, molt especialment, les famílies qui han compensat els efectes d’aquestes retallades».
Sigui com sigui, insisteixen els experts, la situació de precarietat pressupostària s’hauria de revertir com més aviat millor. «Catalunya, si no vol que això acabi passant-li factura, hauria de passar de l’actual 2,8% del PIB al 4% en dos anys com a molt», recomana Enric Prats. «I en cinc anys, situar-se en el 6% que estableix la llei d’educació de Catalunya, la LEC», conclou.