El ’cas Nadia’ als mitjans. ’El programa de Ana Rosa’, 29 de novembre del 2016. /
Tele 5 els va donar el seu primer minut de glòria estatal. A El programa de Ana Rosa Quintana, Màxim Huerta entrevista la família quan Nadia Nerea tenia 3 anys, el 2008. Davant d’una cria que no para de córrer amunt i avall, els pares expliquen tranquil·lament que abans «no caminava ni hi veia» i que a Espanya els deien que es podia morir als 7 anys. Per justificar l’activitat de la menor, el pare afirma: «És que els reflexos més grans dels nervis li arriben al cervell». I afegeix que confien en investigadors «al Brasil i Panamà, els millors que hi ha al món». Demanen 60.000 euros a l’audiència perquè, diuen, «com que els investigadors treballen per a empreses privades, se’ls ha de pagar el seu temps a les companyies». Tot normal, fins i tot quan el pare diu que el cervell de la nena «ha parat de créixer».
Entre el novembre i el desembre del 2012, recorren totes les televisions. Susanna Griso, que dimecres passat va aconseguir arrencar-li la confessió de les seves «exageracions», arriba a donar diners en directe. I així altres famosos i presentadors. La família insisteix sempre que queda poc temps i que la nena s’està morint. La mateixa mare de Nadia, Marga Garau, afirma en un post a Facebook que «quan apareix Nadia amb un famós augmenten les visites a la seva pàgina».
A les televisions els agrada la història i Nadia i els seus pares visiten diverses vegades els mateixos platós. Els informatius també comenten el cas. A ningú li sorprenen les teràpies genètiques, els «posar a zero» el cervell i els experts a l’Afganistan. El mes passat, el pare va dir que havia deixat de tractar-se un càncer i que preparaven un viatge a Houston per fer una nova intervenció a la nena «en què li posen el cervell a zero». Tele 5 els va donar el seu primer minut de glòria estatal. A El programa de Ana Rosa Quintana, Màxim Huerta entrevista la família quan Nadia Nerea tenia 3 anys, el 2008. Davant d’una cria que no para de córrer amunt i avall, els pares expliquen tranquil·lament que abans «no caminava ni hi veia» i que a Espanya els deien que es podia morir als 7 anys. Per justificar l’activitat de la menor, el pare afirma: «És que els reflexos més grans dels nervis li arriben al cervell». I afegeix que confien en investigadors «al Brasil i Panamà, els millors que hi ha al món». Demanen 60.000 euros a l’audiència perquè, diuen, «com que els investigadors treballen per a empreses privades, se’ls ha de pagar el seu temps a les companyies». Tot normal, fins i tot quan el pare diu que el cervell de la nena «ha parat de créixer».
Entre el novembre i el desembre del 2012, recorren totes les televisions. Susanna Griso, que dimecres passat va aconseguir arrencar-li la confessió de les seves «exageracions», arriba a donar diners en directe. I així altres famosos i presentadors. La família insisteix sempre que queda poc temps i que la nena s’està morint. La mateixa mare de Nadia, Marga Garau, afirma en un post a Facebook que «quan apareix Nadia amb un famós augmenten les visites a la seva pàgina».
A les televisions els agrada la història i Nadia i els seus pares visiten diverses vegades els mateixos platós. Els informatius també comenten el cas. A ningú li sorprenen les teràpies genètiques, els «posar a zero» el cervell i els experts a l’Afganistan. El mes passat, el pare va dir que havia deixat de tractar-se un càncer i que preparaven un viatge a Houston per fer una nova intervenció a la nena «en què li posen el cervell a zero».