La Generalitat va saber el setembre del 2010 que un mestre de l’escola pública
–amb plaça de funcionari guanyada per oposició el 2008– havia complert una pena de presó per pederàstia i per possessió de pornografia infantil cinc anys abans. Però, fins i tot tenint coneixement de la condemna i dels antecedents que arrossegava, la Conselleria d’Ensenyament no el va apartar de la docència fins a sis anys després, el febrer del 2016. El pederasta, Agustín Francisco V. C., ha tornat a ser denunciat aquest estiu per abusar sexualment d’un menor i està sent investigat per això per un jutjat de Blanes, com va destapar EL PERIÓDICO.
«El problema és que no es podia fer res contra ell», va argumentar ahir la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, al ser preguntada en la comissió d’Educació del Parlament. «Els responsables de la conselleria d’aquella època no disposaven d’eines legals per actuar contra aquella persona», va justificar Ruiz, que no va aclarir les raons per les quals ni tan sols es va informar dels fets el col·legi Joan Abelló de Mollet del Vallès, on treballava l’home quan Ensenyament va conèixer els seus antecedents penals.
La sentència que va condemnar el pederasta «no el va inhabilitar ni per exercir la docència ni per optar a un lloc de funcionari», va subratllar la secretària general d’Ensenyament, Maria Jesús Mier. El jutge de Saragossa que el va enviar a la presó durant dos anys (la primera part de la condemna la va complir en una presó aragonesa i després va ser traslladat a la Model de Barcelona) només li va retirar el dret al vot i va decretar una ordre d’allunyament de la seva víctima i de la família d’aquest durant un període de cinc anys. «No deixa de ser paradoxal que se li prohibís votar, però no tornar a treballar amb nens», va comentar amb sorpresa Mier.
La revelació va originar una petita picabaralla quan la diputada del PSC, Alícia Romero, va mostrar la seva perplexitat davant el fet que es mantingués un pederasta fent classes durant sis anys. «¿I Ensenyament no podia desobeir, vostès que tant criden a la desobediència en altres coses?», va llançar Romero. «En tot cas, els que ho haurien d’haver fet eren els responsables del Govern tripartit, que són els que van saber de la condemna», va replicar Ruiz, sense mencionar, però, que tan sols tres mesos després la cartera va passar a mans de CiU, que tampoc hi va fer res.
DOS CASOS MÉS / Tampoc va saber res l’escola pública Àngel Guimerà de Pallejà (Baix Llobregat), on el docent va ser mestre de primària entre el 2008 i el 2010, quan, segons Ensenyament, va demanar voluntàriament el trasllat. A Pallejà, va ser denunciat per una companya de feina, que el va acusar d’abusar del seu fill de nou anys. La causa la va portar un jutjat de Sant Feliu de Llobregat, que fins i tot va decretar mesures cautelars, com una ordre d’allunyament, però que va acabar arxivant-la.
Ha sigut aquest 2016, amb l’entrada en vigor de la reforma de la llei del menor que obliga els que treballen en contacte directe amb nens a acreditar que no tenen antecedents penals per delictes sexuals, quan Ensenyament ha pogut apartar el pederasta de les aules i assignar-li treballs d’oficina al Consorci d’Educació de Barcelona.
El mateix ha fet la conselleria amb dos docents més, també condemnats prèviament per delictes sexuals. «Són tres casos entre els més de 90.000 professionals que treballen a Ensenyament», ha intentat tranquil·litzar Mier.