La doctora alemanya Astrid Müller lidera a nivell mundial les investigacions sobre la compra compulsiva, un trastorn a l'alça que, considera, s'hauria de reconèixer com a malaltia mental i classificar-se com a addicció, en la línia de la ludopatia.
-¿Està augmentant significativament la compra compulsiva? Sí, està creixent per dues raons: l'augment del comerç ‘on line’, ja que hi ha evidències que el trastorn de compra presencial està emigrant cap al mercat electrònic, i els alts valors materialistes en les societats consumistes occidentals.
-¿Quina és la seva incidència en la població? Recents metaanàlisis indiquen una prevalença estimada del 5% de la població adulta. Però aquests resultats estan basats en enquestes, es necessita fer entrevistes per detectar la taxa real. Hi ha fermes evidències que els joves tenen més tendència a aquest trastorn i que afecta més dones que homes, però en els grups d'edat més joves no hi ha diferències entre sexes.
-¿Com podem reconèixer un malalt amb aquest trastorn? Els signes típics són: una extrema preocupació i urgència per comprar i anar de compres; recurrents episodis en què la persona gasta més del que pot, a vegades s'endeuta i causa problemes en la vida familiar i en les relacions personals, i fins i tot en algun cas arriba a conductes delictives, com el frau. Els episodis de compra compulsiva estan inicialment relacionats amb les necessitats de satisfacció emocional o d'identitat. Per això, la mercaderia comprada gairebé mai o mai és usada; és amagada, oblidada, acumulada o regalada. El problema es caracteritza per fluctuacions en la severitat, fins i tot per un procés crònic que comença en l'adolescència. Normalment, els afectats són conscients de la seva patologia molt després, i això contribueix a cronificar el trastorn.
-¿Què els porta a aquestes conductes? Les motivacions primàries són la regulació de les emocions: escapar-se o evitar conflictes socials, estats d'ànim negatius, i la il·lusió de guanyar identitat, prestigi, a través de la possessió de coses materials.
-¿Com hi influeix internet? És molt més ràpid i fàcil i ofereix molts productes i informacions. Poder comprar en qualsevol moment i des de qualsevol lloc incrementa el risc de l'adquisició incontrolada. Els afectats prefereixen comprar en solitari, de forma inadvertida, i amaguen els productes als amics i familiars. El mercat electrònic permet al client aquesta invisibilitat i privacitat. Les alertes de les últimes novetats, la publicitat ‘on line’, els xats amb altres compradors o venedors... contribueixen a l'addicció. A més, l'enviament gratuït i les opcions de crèdit endarrereixen les conseqüències de la desaforada despesa. Més encara, hi ha botigues ‘on line’ que permeten l'anonimat i regulen durant la navegació la satisfacció de les emocions.
-¿Està associat a altres condicions psiquiàtriques? Sí, aquests pacients pateixen alta comorbiditat psiquiàtrica, sobretot ansietat, depressió, el trastorn de gana desenfrenada, addiccions al joc i a substàncies i trastorns de personalitat.
-¿Com prevenir aquesta addicció? Distribuint informació sobre el trastorn, començant pels adolescents. La gestió dels diners, el consum adequat i l'ús del comerç ‘on line’ haurien de ser inclosos en el temari escolar. No s'han d'ignorar o dissimular els símptomes de la compra patològica. És important no moralitzar o castigar les persones afectades, millor ajudar-les a trobar millors opcions per tractar amb sentiments negatius, conflictes socials, avorriment... I recomanar-los anar a teràpia. La teràpia conductual cognitiva, com la de Bellvitge, s'ha mostrat efectiva.