Heus aquí un verdader ambaixador de les marques Barcelona i Catalunya. Bru Recolons (Barcelona, 1971) va prendre la iniciativa de crear, l'any passat, els premis Souvenir Barcelona (www.souvenir.barcelona). Ho va fer perquè ell reivindica el valor i la importància del record, físic, material, que algú s'emporta d'un lloc. I va proposar, com ho torna a fer aquest any, que sigui la gent d'aquest lloc -en aquesta nova edició, de tot Catalunya- qui dissenyi els souvenirs.
Sempre va sumar suports per a fins compartits. Avui proposa crear entre tots nous 'souvenirs'.
-¿Qualsevol hi pot participar? Sí, l'únic requisit és ser major d'edat.
-¿I quin és el premi? Hi ha imports de 500, 1.000 i 2.000 euros, segons la categoria (disseny, objecte singular i espot) i segons atorgui el premi el jurat professional o el popular amb què compta la convocatòria. A més, els dissenys premiats es vendran a les botigues, perquè aquest és l'objectiu real del premi: situar el talent dels ciutadans en el mercat.
-¿I qui forma part del jurat? Es donarà a conèixer el 19 de maig al Triangle (19.00 h). Allà s'exposaran, a partir d'aquell dia, els treballs presentats -el termini per enviar-los és fins al 16 de maig-. Del 19 al 29 de maig, la gent podrà votar, i el 30, a la sala Luz de Gas, es donaran els premis.
-¿Qui va guanyar l'any passat? Un enginyer informàtic, David Puentes. El dibuix que li va inspirar Barcelona ja està en samarretes, tasses... El circuit habitual dels souvenirs que s'emporten els turistes que visiten Catalunya és molt tancat, i a la paraula souvenir s'atribueix moltes vegades una connotació pejorativa.
-Deu ser pels toros i els barrets mexicans de les botigues de la ciutat i de l'aeroport, i perquè el concepte turista, avui, desborda crítiques. Per això m'he proposat millorar la imatge del souvenir, i que a través d'això, hi pugui haver un flux constant de talent i creativitat local. De manera col·laborativa, democratitzar l'oferta dels records de Barcelona i Catalunya. La indústria turística aquí va arribar al 92, al 90 eren impensables quatre terminals de creuers. Ara s'ha de regular, però som una terra d'acollida i creativitat, i hauríem de valorar-ho i participar d'això, incorporant idees noves, records fets amb gust.
-¿Quan va despertar aquest ambiciós ànim de perseguir canvis i participació? El que primer em va motivar va ser la mort d'una companya de l'institut que va prestar el seu casc al seu acompanyant a la moto. Van tenir un accident i ella es va donar un cop al cap. Vaig mobilitzar estudiants i entitats, i vaig arribar al llavors diputat a Madrid Lluís Recoder, que va presentar la proposició no de llei que acabaria imposant l'obligatorietat del casc.
-Avui sembla impossible que no ho fos... I en canvi, llavors, peticions com aquella a molts segur que els semblava impossible que fructifiquessin, fins i tot a mi mateix. Però emprendre és vèncer la por a l'impossible, i jo em sento emprenedor, com quan vaig proposar el manifest Volem la nostra història, demanant, en representació del Consell Escolar de Catalunya, als anys 80, que s'impartís història de Catalunya a secundària. O quan, als Jocs del 92 vaig crear la marca 1714 Made in Catalonia de roba esportiva amb la bandera catalana. Sempre m'he dirigit al sector associatiu i a les entitats, però també intento arribar als polítics.
-Parlava de regular el turisme... ¿com li sembla que seria millor fer-ho? Com es fa ara, facilitant al visitant conèixer els 10 barris de Barcelona, que sàpiga, com bé diu el reclam de la Diputació de Barcelona, que Barcelona és molt més (www.barcelonaesmoltmes.cat). O construint el millor relat de qui i de com som, ¿per què no amb un souvenir?