Un silenci sorollós

L'opacitat dels maristes en l'escàndol de pederàstia del col·legi de Sants-les Corts xoca fins i tot amb la demanda de transparència dels bisbes catalans

lpedragosa32722081 barcelona 09 02 2016 entrada del colegio de los m160217215922 / FERRAN NADEU

Ja fa més de dues setmanes que EL PERIÓDICO va destapar l’escàndol de pederàstia del col·legi dels Maristes de Sants-les Corts. Des d’aleshores, més de 25 exalumnes han denunciat haver patit abusos sexuals a mans de cinc professors, entre ells el subdirector, i un monitor. Al llarg de tot aquest temps, el director del centre, Raimon Novell, i el vicari de l’orde religiós, Pere Ferré, han clavat un cop de porta rere un altre als periodistes d’aquest diari que han sol·licitat la seva versió.

Els maristes són molt lliures, o esclaus, ja es veurà, del seu silenci. La seva opacitat xoca fins i tot amb l’exigència de transparència dels bisbes catalans. Els maristes són lliures de mantenir-se muts, sí. Però el que no aconseguirà el seu hermetisme és silenciar els estrepitosos interrogants que pengen sobre el cas. 

El vicari Ferré va denunciar el 2011 davant la Fiscalia els abusos comesos pel professor de gimnàstica Joaquim Benítez contra un alumne. Aquest és el parapet darrere el qual es resguarden els responsables de l’escola i de l’ordre. Ho deixem en  mans de la justícia, què més hi podíem fer, vénen a dir.

   

Les preguntes desateses  s'amunteguen sobre les taules del director del col·legi i el vicari

Però a partir d’aquí, les preguntes desateses s’amunteguen. ¿Per què el vicari no va fer constar en la seva brevíssima denúncia que Benítez havia confessat el seu delicte davant el director del centre, Arturo Fernández? La importància d’aquesta dada és enorme, nuclear. Si hagués disposat d’aquesta informació, l’esforç que van posar els Mossos i la jutge en el cas hauria pogut ser molt menys indolent del que en realitat va ser.

¿Per què el col·legi no va informar les famílies dels abusos de Benítez? ¿Per què ni la direcció ni l’orde van indagar si hi podia haver més víctimes al col·legi? Almenys una família, la de Manuel B., potser hauria pogut desxifrar així la secreta mortificació que minava la vida del seu fill, també víctima de Benítez. ¿Per què el successor de Fernández al capdavant de l’escola, Xavier Giné, va denegar informació als Mossos? ¿Per què el centre va consentir l’impostat comiat de Benítez al·legant motius personals i va permetre d’aquesta manera que el pederasta trobés noves feines en contacte amb menors d’edat?

¿Per què el 2013, quan Manuel B. va comunicar a l’aleshores directora, Montserrat Carrascal, que el seu fill havia caigut a les urpes de Benítez, l’escola, coneixent el precedent del 2011, se’n va rentar les mans? ¿Per què va denegar la petició d’ajuda psicològica que formulava aquesta nova víctima? ¿Per què ni el col·legi ni l’orde han demanat perdó personalment a les víctimes?

Hi ha més preguntes, senyor director, senyor vicari, però ja compten vostès amb l’avantatge de conèixer-les. Quan vulguin, en parlem.