A més de felicitat, aquell dolç estat de satisfacció que tan erràticament persegueix la humanitat des del principi dels temps; a més de felicitat, aquella noció que es desitja i s’espera d’ofici, ¿què es pot esperar raonablement d’aquest 2016 acabat d’estrenar?
El 2015 va transcórrer a Catalunya i a la resta d’Espanya sota la influència de dos encisos. Tots dos eren aparentment de signe oposat, però en realitat compartien propòsits semblants: velar les penalitats socials, emmascarar l’empobriment de la majoria, tapar les retallades de drets, dissimular l’ascens de la desigualtat i maquillar l’obscena apoteosi de la corrupció. Aquests cinc propòsits es resumeixen, com els manaments catòlics, en dos: ennuvolar la consciència dels ciutadans i distreure’ls del fenomenal enuig que tenen després de vuit anys de crisi inclement.
Mariano Rajoy és un dels dos encisadors. ¿Recorden allò que la crisi ja s’havia acabat? El líder del PP i els seus han repetit com una lletania aquesta invocació des de finals del 2014 per afrontar el cicle electoral complet del 2015.
Artur Mas, el segon encantador, ha invocat amb idèntica o superior tenacitat la promesa d’un viatge supersònic i gratuït a l’Edèn, on, ja se sap, de les muntanyes brollen rierols de llet i mel.
Conjurs i pocions
Però els bruixots devien confondre algun conjur o alguna poció, o simplement van subestimar la capacitat d’observació del públic. El cas és que els dos sortilegis han quedat suspesos en l’aire, i els dos encisadors, penjats de les seves varetes màgiques.
El que pugui deparar el 2016 depèn ara de dos governs en funcions, l’espanyol i el català, els presidents dels quals són ara mateix incapaços de seguir governant. Veurem si algun dels dos aconsegueix revertir durant els pròxims dies la seva extrema debilitat. Rajoy i el PP es poden veure abocats a noves eleccions si els barons del PSOE no els llancen un salvavides. I Mas, després d’una òpera bufa de tres mesos de durada, va pel mateix camí, fora que la CUP s’apiadi in extremis d’ell i en vigílies de Reis li regali un tros de carbó de sucre.
Mentrestant, pendents de si es formen governs i quins governs es formen o si es repeteixen eleccions, els usuaris dels serveis públics poden anar repassant el que de veritat està en joc.
A Catalunya, amb el magre pressupost del 2015 prorrogat per al 2016, la sanitat pública segueix en situació límit. Ja no només és l’enquistament de les voluminoses llistes d’espera quirúrgiques i diagnòstiques (en alguns hospitals i per a algunes especialitats, el sistema està col·lapsat) o de la sobrecàrrega permanent de feina que suporten els professionals. A aquests dos factors se n’afegeix un altre potser menys evident però que compromet la fiabilitat del sistema: la falta de renovació d’equips tecnològics diagnòstics i terapèutics caducs.
La política social de la Generalitat pot ser, si és possible, més empipadora. Després de quatre anys assegurant que no hi havia ni un euro més per a aquest assumpte, Artur Mas accedeix ara a injectar 270 milions més a canvi del suport de la CUP a la seva investidura. Caram. ¿I si no, no? ¿Potser els necessitats estaran menys necessitats si la CUP no consolida la presidència del líder nacionalista?
Torna la LOMCE
El curs 2016/17 serà el de la culminació de la LOMCE (revàlides, impuls de la religió, postergació de les humanitats, segregació sexual en aules concertades...). L’oposició en ple (llavors sense Ciutadans) es va conjurar el 2013 per derogar-la quan el PP perdés força. Això últim podria passar ben aviat. Llavors es veuria si el conjur segueix vigent.
Però no tot serà incertesa aquest any. Entre tantes incògnites, emergeix una certesa diàfana. Més de set milions de famílies i empreses començaran aquest mateix gener a pagar a través del rebut del gas els 4.700 milions d’euros (indemnització més interessos a 30 anys) amb què es rescabalarà les empreses de Florentino Pérez pel fiasco del magatzem gasístic Castor.
Doncs això, bon any.