-¿Quan es troba amb Elisabet Cristina de Brunsvic?

-El 2008 vaig llegir un article a la premsa local.  Es complien 300 anys de l'arribada d'Elisabet Cristina a la ciutat. A mi, que sóc de Mataró de tota la vida, em va sorprendre molt no saber res d'aquesta història. Vaig començar a llegir i em vaig adonar que, tot i la importància històrica que va tenir, és un personatge que ha quedat en l'oblit.

-Arriba a Mataró el 1708.

-És l'última reina que pròpiament han tingut els catalans. Va ser reina quan l'arxiduc Carles només dominava el territori de Catalunya i poca cosa més, les illes…

-I comença el llibre.

-No, no reprenc la història fins al 2012. El 2008, estava escrivint un llibre sobre les lluites veïnals de Mataró.

-¿Perdó?

-Durant 8 anys, vaig ser tècnic i secretari de l'Associació de Veïns de Mataró. Vaig pensar que estaria bé explicar la història de Mataró a partir de les lluites veïnals que hi va haver durant el franquisme i la transició. Després, va venir un llibre sobre Lluís Llach. Quan Llach deixa els escenaris, em sembla un bon moment per escriure sobre ell. Vaig agrupar els articles que publicava al meu blog i em va publicar el llibre Publicacions de l'Abadia de Montserrat, la mateixa editorial que publica Elisabet Cristina de Brunsvic. La reina dels catalans a Mataró. Juliol 1708.

-Parli'm d'aquesta reina oblidada.

-És una dona molt moderna per la seva època i, tot i ser monarca, quins cops no li va donar la vida: va viure dues guerres de successió, la nostra i la segona, quan va tornar a Viena perquè la seva filla pugés al tron. Només va tenir filles i molts estats europeus es van oposar al fet que una dona fos coronada emperadriu. El seu amor per Catalunya i per Barcelona és una cosa que em va sorprendre i em va impulsar a escriure el llibre.

-¿En quin sentit?

-Quan va morir, tot i que feia 37 anys que era fora de Catalunya, es va fer gravar al seu sepulcre, a Viena, la imatge d'un vaixell arribant a Barcelona.

-I quin paper té Mataró en la història.

-Sempre s'ha dit que Mataró va ser una ciutat botiflera, i vaig descobrir que aquesta és una realitat a mitges. Ho va ser a partir del 1713, però en canvi va ser la primera ciutat que va reconèixer com a rei Carles d'Àustria. Segurament per això, i per la proximitat de Barcelona, és a Mataró on ella desembarca el 25 de juliol de 1708. A Mataró, hi havia de passar dos dies i no se sap per què se n'hi va estar sis.

-Suposo que hi ha cròniques de l'època.

-Hi ha diverses cròniques que narren la vida cortesana: ¡M'ho vaig passar molt bé llegint-les! En una d'aquestes cròniques, s'explica que el primer matí, després de dormir a Mataró, es va llevar amb la cara cosida de picades de mosquit, i que per això es va quedar a Mataró. Jo poso en qüestió el tema dels mosquits perquè només s'anomena en una de les cròniques.

-Ella regna des del 1708 fins al 1714.

-Quan l'arxiduc Carles se'n va a Viena, perquè mor el seu germà i ell ha de ser coronat emperador, ella es queda sola a Catalunya, des del 1711 fins al 1713. En aquell període, no només és reina: és capitana general, governadora i lloctinent de Catalunya.

-Quin personatge.

-A mi, Elisabet Cristina de Brunsvic m'ha donat moltes alegries, és gràcies a ella que començo una altra branca de feina: guia turístic. Vaig fer la formació, evidentment, però em van agafar de guia perquè els interessava que expliqués la guerra de successió a Mataró, i jo estava acabant el llibre d'Elisabet. Ara ja no sols explico la guerra de successió, que a més a més ja l'expliquem poc perquè la gent ja n'està una mica cansada, sinó que també faig el tema del primer ferrocarril, el passat romà de Mataró… ja m'he diversificat.

-I ara, ¿quin llibre està escrivint?

-No l'hi puc dir. Passat l'estiu, suposo que ho concretaré.