Arriba amb el seu pare, Jaume. Porta una samarreta amb un símbol que ja he vist en vídeos en  què el Víctor canta lletres reivindicatives, fresques, plenes de sentit comú.

-A Twitter et defineixes com a «cantautor innocent».

-Això és una mica antiquat, perquè ja no em considero un cantautor. Em considero músic, compositor, lletrista… No m'he plantejat mai l'etiqueta. He tingut l'eina de la música i he fet cançons amb musicalitat, tornada, però sempre he pensat que si no hagués sigut cantautor, entre cometes, les lletres les hauria escrit igual.

-¿Quan vas obrir el compte de Twitter?

-Fa quatre anys, ara tinc 16 anys.

-Les teves cançons tenen molt contingut social. ¿D'on surt aquesta preocupació?

-Consciència. D'escoltar música, d'observar. Sempre he cantat el que m'ha donat la gana, sense tenir en compte si era correcte o no o si era adequat per a la meva edat. La meva música és el meu camí per expressar-me i obrir-me, i a poc a poc s'ha creat un estil Víctor Infiesta que no sabria com etiquetar.

-¿Quan comences a compondre?

-Als 12 anys. Va ser espontani. Li vaig dir al meu pare: 'He fet aquesta cançó', i la vaig ensenyar a tothom que coneixia. La primera és La selva. Veus les notícies, veus el que passa i et xoca.

-A La selva expliques que estàs fart de fronteres, denúncies l'explotació de nens. ¿Parleu d'aquests temes els joves?

-No, no parlem d'això, però crec que hi ha un punt que és necessari, i també és una ambició meva: necessito dir-ho, he d'expressar el que penso. No ho sé, hi ha coses que no pots expressar-les parlant, però sí que ho pots cantar. Explico petites històries que expressen, que diuen alguna cosa…

-Diuen molt: parlen d'amor, desamor, bellesa, prostitució, innocència, protesta…

-És que existeixen.

-Per exemple, tens una cançó que es titula La puta del Raval.

-Sempre que anava al Taller de Músics veia la mateixa dona apostada a la carretera. Així va sortir. ¡És que per molt joves que siguem no som tontos, també veiem les coses! Si ens escoltessin més, s'adonarien que per a algunes coses els nens tenen més sentit comú.

-Comences a tocar la guitarra als 5 anys.

-Sí, dels 5 als 12 anys tocava la guitarra, però no n'era un apassionat. Als 7 o 8, el meu pare m'organitzava concerts a l'hotel de la família. Vaig trobar el meu camí en la música quan vaig trobar la composició. El primer concert com a Víctor Infiesta va ser quan tenia 13 anys.

-¿I quan arribarà el disc?

-Un disc és una cosa molt important. Primer he de tenir bon material, unes 30 cançons, i escollir les 10 millors.

-¿Quins projectes tens ara?

-Estic treballant amb Miqui Puig com a productor i estem preparant una nova banda, ja des del Taller de Músics.

-Per cert, vas arribar al Taller de Músics quan tenies 12 anys i ets un dels alumnes més joves.

-¡Què hi farem! Jo, la veritat, m'hi sento molt còmode.

-¿I el símbol de la samarreta?

-És el logo del clan familiar. És el cos d'un gos salsitxa i les potes d'un ocell. És un animal que es va inventar el meu avi, que tenia un grup de música que es deia Los Buitres. Es diu Mitus i és malparlat, no es calla res. ¡És molt Albert Pla!

-¿I el pròxim concert?

-Demà, a Arenys de Mar, al bar musical Principal, a les 23.00 hores.