-Miri, justament em trucaven d'allà. Del Bus Turístic.

-Ah. ¿I com és?

-Demà faig doble torn.

I així es guanya la vida Diego Noguera, al Bus Turístic, a vegades fent doble torn, que per a la butxaca és bo. Ell, com que és artista, ho veu de manera artística: «El meu mecenes». El seu mecenes és el bus perquè amb aquesta feina compra el temps que dedica al que li agrada: la cal·ligrafia. De la qual, és clar, el seu estudi del barri Gòtic és mirall fidel, ple de mostres del seu treball, de poemes, de cites en lletra gòtica. No és cap neòfit: fa anys que treballa amb això, polint-se, preparant el terreny per fer el salt, i guanyar-s'hi la vida.

-Però de moment és el meu hobby professional. Així en dic jo.

-Digui'm una cosa, ¿és capaç d'ubicar el moment que el va temptar la cal·ligrafia?

-I tant. Va ser quan anava a començar la primària, a Colòmbia, i un dia em van donar els llibres de text i un d'ells tenia a la portada tot l'alfabet amb lletres que eren dibuixos, petites obres d'art. Va ser una carpeta que es va obrir un temps i després es va tancar. I aquí va ser on la carpeta es va tornar a obrir.

-¿Què va pasrar?

-Vaig conèixer una noia que feia cal·ligrafia i vaig començar a imitar-la. I d'allà vaig passar a investigar el món de l'escriptura, la cal·ligrafia, i vaig entrar en el món dels manuscrits. Vaig començar a practicar escrivint postals, cartes, copiant manuscrits medievals. Vaig descobrir que tenia cert talent.

-Em va dir per telèfon que havia col·laborat amb l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

-Sí. Van fer una exposició sobre el vuitè centenari de Jaume I i al recinte jo estava vestit d'escrivà d'època, i copiava en directe manuscrits escollits de l'exposició. Més tard vaig fer un taller de cal·ligrafia gòtica que van organitzar conjuntament l'Arxiu i Biblioteques de Barcelona.

-Suposo que com qualsevol artista deu voler guanyar-se la vida amb el seu art.

-Sí, és clar. És difícil, però ho veig a l'horitzó, ho veig factible. De moment em van fent encàrrecs: gent que vol regalar un poema, o enviar una carta en pergamí. O a vegades em truquen d'una botiga de papers, quan un client vol regalar una cosa en lletra gòtica. Són coses puntuals, però estic tractant de donar-los un impuls. Cal·ligrafia gòtica feta al barri Gòtic, sona bé, podria anunciar-ho així.

-Cal·ligrafia gòtica al Gòtic… També es refereix a això, ¿oi?

-Bé, sí, és una espècie d'instal·lació… Un dia vam dir amb un amic: «Fem alguna cosa en aquesta terrassa». Són dues frases que vaig agafar a l'atzar d'un diccionari de llatí i espanyol. Vitam agere, que significa conduir la vida, i via strata, que significa camí empedrat. Passar la vida per un camí empedrat, vaig pensar. I em va agradar.

-Això s'ha de poder llegir de ben amunt.

-I té a veure amb un desig meu de treure la cal·ligrafia dels pergamins, de buscar altres superfícies. A més, queda molt bé en aquest barri. Un cop més, gòtic al Gòtic.

-Vostè fa cal·ligrafia i hi ha gent que ja ni escriu a mà.

-Sí, però per fortuna hi ha gent que encara avui dia valora la lletra feta a mà. I a més, és el que m'agrada. Hi ha vegades que sento que porto un alfabet a dins.

-Una curiositat. Tècnicament, ¿té alguna mania?, ¿fa servir un tipus de tinta?

-Bé, hi ha tintes especials que ja vénen preparades, i també s'aconsegueixen pigments per barrejar, però últimament estic experimentant amb una tinta de cafè. Li dóna una altra textura al text, una textura que m'agrada molt.