Beure alcohol en proporcions que posen en risc la salut és un hàbit quotidià per al 4,5% de la població de Catalunya -fa un any ho era per al 3,9%-, amb especial incidència entre els homes de 15 a 24 anys, indica l'Enquesta de Salut de Catalunya 2014. El consum de risc està definit com aquell que supera les 28 unitats bàsiques de beguda setmanals, en el cas dels homes, i 17 en les dones. Una copa de vi o cava, una llauna de cervesa i un xupito de whisky equivalen a una unitat bàsica de beguda alcohòlica. La distribució per sexes reflecteix un consum de risc molt desigual: el practica el 7,3% dels homes i l'1,7% de les dones. La màxima proporció -l'11% de consumidors- es concentra entre els joves de sexe masculí de 15 a 24 anys. Aquests, cada vegada beuen de forma més excessiva i freqüent.
Predominen els nois amb estudis primaris o sense formació acadèmica, i, en una significativa menor proporció hi ha els que han anat a la universitat. Són minoria les noies adscrites al sector social més ben situat econòmicament. Aquesta distribució social del consum es repeteix a l'analitzar l'hàbit de fumar tabac. El 26% de la població catalana es declara consumidora habitual de cigarrets -a penes un 0,5% menys que fa un any-, una proporció que no es va reduir amb l'entrada en vigor de la llei espanyola antitabac del 2010. La mesura legal va fer desistir de l'hàbit de fumar gairebé el 5% de la població de Catalunya -fins llavors, va fumar un 31% de ciutadans-, però no ha aconseguit incidir en un de cada quatre catalans habituats al tabac. «Serà difícil traspassar aquesta barrera del 25% de fumadors; és la població més reticent al canvi», afirma un especialista en teràpies antitabac. El màxim consum es concentra en els homes de 25 a 54 anys. Entre les dones, fumen més les situades entre els 25 i els 45 anys.
Els pobres estan pitjor
La salut mental de la població -concepte que agrupa les malalties psíquiques severes: esquizofrènia, depressió greu o psicosi- no experimenta variacions significatives, indiquen els tècnics de Salut. Aquests trastorns mentals greus afecten el 8,5% dels ciutadans més grans de 15 anys -el 6,5% dels homes i el 10,5% de les dones- amb més incidència entre els 45 i els 74 anys. De nou, la incidència és proporcional a l'extracció socioeconòmica: la xifra d'afectats per problemes de salut mental és relativament baixa a les zones més ben cuidades de la ciutat, ocupades per ciutadans amb recursos, i augmenta als barris més afectats per les conseqüències de la crisi econòmica.
També es produeix aquest desigual repartiment de les desgràcies a l'observar la població que pateix alguna discapacitat, situació que afecta el 13% dels ciutadans de Catalunya. Les dones amb estudis primaris, o sense cap formació, són les que carreguen amb més discapacitats, seguides dels homes en la seva mateixa situació acadèmica i econòmica.