Raimundo Medrano, també conegut com el Quinqui Medrano, un històric delinqüent company d'aventures d'Eleuterio Sánchez, el Lute, va morir als 69 anys presumptament a mans de la seva dona a Calataiud (Saragossa), on residia des de feia almenys un any. La dona, Carmen V. J., n'havia denunciat la desaparició dilluns, però només un dia després va acabar confessant que l'havia assassinat a trets. Va ocultar el cadàver en un llenyer a prop de la seva vivenda, on la Policia el va trobar dimecres al matí.
L'assassina confessa es va presentar el dia de Reis a la comissaria de la Policia Nacional de Calataiud, a les 15.29 hores, concretament, per denunciar la desaparició del seu marit, de qui va aportar una fotografia. Va indicar que estava molt preocupada perquè aquell matí Medrano, gairebé cec i amb problemes de diabetis i tensió, havia marxat de casa amb 2.000 euros a la butxaca i un mòbil que no feia senyal. Va afegir que pels seus problemes de salut necessitava medicació constantment, cosa que va fer classificar la desaparició d'«inquietant» des del primer moment.
Els primers interrogatoris ja van fer sospitar als investigadors que hi havia alguna cosa més al darrere de la desaparició de l'home. Al petit barri de San Roque, als afores de Calataiud, on vivia la parella, ningú el va veure sortir sol dilluns al matí, quan segons la seva dona el va deixar sol per anar al metge. És més, en el temps que feia que vivia a la casa del número 37
-un any, segons la Policia; fins a dos, segons alguns residents- mai l'havien vist caminar sol. «Sempre anava agafat del braç de la seva dona, perquè era cec», explicava una veïna. Aquesta versió va ser unànime entre els veïns interrogats per la Policia Nacional, la Local i efectius de Protecció Civil, que van col·laborar en les gestions i en el rastreig, el mateix dimarts.
Davant la sospita, i després d'algunes «informacions incoherents» ofertes per Carmen V. J., els interrogatoris policials van prendre un altre caire. Els familiars del mort van confirmar que era estrany que hagués sortit sol de casa, i finalment, la dona va acabar confessant que l'havia matat amb una pistola i havia ocultat el cos.
Els agents es van desplaçar fins a la vivenda i en un llenyer excavat a la roca, al costat de la casa, van trobar el cadàver embolicat en plàstics i cobert per llenya. Al petit pati de la casa s'hi apreciaven ahir taques aparentment de sang, però la Policia no va confirmar si tenien res a veure amb l'assassinat.
El cas està sota secret de sumari, tot i la confessió de la presumpta assassina, quan falten per tancar alguns serrells, com si va poder traslladar i ocultar el cadàver ella sola. Tampoc van transcendir el mòbil del crim, les seves circumstàncies exactes o els resultats de l'autòpsia.
ENEMIC PÚBLIC NÚMERO DOS / Els veïns del barri de San Roque estaven ahir molt sorpresos, i no només pel crim. «Jo em passo el dia traient el cap per la finestra i els veia passar agafats de la mà passejant. No deien res més que bon dia, però semblava que es portaven bé», explicava Encarna, una de les residents. Però el que més els sorprenia era assabentar-se que havien estat vivint al costat del que al seu dia va ser l'enemic públic número dos d'Espanya. «¿Qui ens havia de dir a nosaltres que teníem un element així al costat?», es preguntaven els seus veïns de finca, que definien el matrimoni com a «molt tranquil».
La presumpta assassina passarà a disposició judicial previsiblement avui, segons fonts de la investigació. Poques dades van transcendir sobre la identitat de Carmen V. J. -segons les inicials que figuraven a la bústia de la casa-, tret que a diferència del seu marit no tenia antecedents penals. La parella vivia sola a la vivenda, tot i que l'home tenia diversos fills en altres comunitats autònomes.
UNA PISTOLA DE FA 30 ANYS / Els efectius de la Policia Científica de la Prefectura Superior de Policia d'Aragó que van ajudar els agents de Calataiud en el registre de la vivenda es van emportar l'arma que la dona va indicar que havia utilitzat en el crim. Es tracta, segons fonts pròximes a la investigació, d'una pistola vella, aparentment amb «més de tres dècades» d'antiguitat.
Els especialistes, que analitzaran la pistola a Saragossa, hauran de determinar ara si realment va ser l'arma utilitzada en el crim i, entre altres extrems, provaran d'esbrinar si va poder ser utilitzada en alguna altra ocasió prèviament, potser en l'època en què Raimundo Medrano exercia la delinqüència com a company del Lute.