D'EL PERIÓDICO, al Jordi li agrada sobretot «la pàgina de cartes». El de Jordi Lleal és un cas peculiar: és lector habitual del diari malgrat que no combrega plenament amb la seva línia editorial. «EL PERIÓDICO no és sectari», afirma. Al Jordi la jubilació (2011) li va donar temps per dedicar-se al que li agrada: escriure, fonamentalment poesia («en privat») i cartes. ¿Per què les envia a aquest diari? «Perquè vaig veure que les meves opinions hi tenien cabuda. M'han publicat escrits en els quals he defensat la independència i també en què he donat canya al PSC sense censures», explica. Per a un escriptor de cartes professional («aficionat, que no cobro», diu fent broma) com ell, que un diari estigui obert als seus lectors és fonamental. Com a lector, ha seguit l'evolució del diari i valora positivament la proximitat que aporta a la informació pura i dura l'opinió de la gent corrent o les històries personals. Aquesta evolució l'ha vist sobretot en l'edició en paper, i té dubtes respecte de com es plasmarà i evolucionarà la participació en l'edició digital, sobretot pel que fa a les cartes, la seva especialitat. «En digital és tot més immediat i sense límits d'espai, potser hi haurà un dia que no s'haurà d'esperar tant per veure la teva opinió publicada», pensa en veu alta. És possible. Mentrestant, el Jordi seguirà enviant cartes a l'espera de la seva publicació.