La Fundació Jaume Bofilll ha presentat avui un estudi que indica que lacrisi ha elevat l'exigència acadèmica fins al punt que es considera queposseir una formació universitària o una formació professional superior marca ara elllindar de benestar social.L'estudi ha estat elaborat pels sociòlegs Xavier Martínez-Celorrio i Antoni Marín, que encunyen el concepte "formació terciària" per resumir els universitaris i superiors de formació professional, i analitza la interrelació entre crisi, educació i trajectòries socials en el període 2003-2009 a Catalunya.

A més d'advertir que cada vegada és necessària més formació, el treball conclou que l'educació segueix sent un valor lligat a l'ascensor social: els fills de pares amb estudis tenen més possibilitats d'acabar-los que els fills de pares que no han estudiat, una cosa lògica. Però a més, Celorrio i Marín conclouen que és més important perquè un estudiant completi una llicenciatura l'"eix cultural" que l'"eix de classe". És a dir, pesa més tenir pares amb estudis universitaris que pares amb alt poder adquisitiu.

FORMACIÓ CONTÍNUA

Els autors i el director de la Jaume Bofill, Ismael Palacín, han denunciat com un gran dèficit el de la formació contínua, que segons l'estudibeneficia persones que ja estan formades i no, per exemple, els que van deixar els estudis sense acabar-los: entre el 2005 i el 2009 la meitat dels cursos de formació permanent els van acaparar universitaris. Celorrio i Marín també han detectat que Catalunya passa a formar part dels grups de països amb més desigualtats, malgrat que en el panorama europeu està millor en aquest apartat que el Regne Unit o Itàlia.