Primer van ser els desembarcaments als penyals; després, els assalts a les tanques deCeutaiMelilla; i últimament, un degoteig gairebé diari depasteres, sovint precàries barques inflables, simples --i perillosíssimes-- joguines de platja. El drama dels sense papers jugant-se la vida per arribar aEspanyaha tornat al primer pla. I això només pot passar si el Marrocho permet. És innegable que les relacions hispanomarroquins han entrat en el camí de la normalització, però tot i així "la immigració irregular segueix sent un instrument que Rabat utilitza com a mesura de pressió per obtenir rèdits de tipus econòmic", admeten fonts diplomàtiques espanyoles.
"El Marroc fa anys que actua com a gendarme de laUnió Europea(UE) en el control dels fluxos migratoris, però aquesta responsabilitat té un cost. I aquest cost pot tenir el nom d'acord de pescao un altre tema de la seva política interna", manifesten per la seva banda fonts oficials melillenques. Precisament dijous i divendres que ve Rabat ha d'emprendre la negociació amb la UE del nou acord de pesca, després que la pròrroga del protocol anterior fos paralitzada pelParlament Europeuel febrer passat.
>>Llegiu la informació completa sobre l'actitud del Marroc amb les pasteres a e-Periódico.