Enrique Bañuelos (Sagunt, 1966) és un dels màxims símbols de l'època daurada del 'boom' immobiliari espanyol. El seu camp d'actuació va ser el País Valencià, en l'època que es podia ser promotor sense posseir el solar on es volia edificar. En només cinc anys va passar de ser un desconegut a convertirla seva empresa, Astroc, en un fenomen especulatiu borsari sense precedents: de 6 euros a 70 euros per títol en menys d'un any. Això va portar Bañuelos a serun dels espanyols més rics, fins al punt d'entrar a lallista Forbes al darrere d'Amancio Ortega o lesgermanes Koplowitz.
En el moment de màxima esplendor, va arribar a entrar al nucli delsprincipals accionistes del Banc Sabadell. El febrer del 2007 va començar la seva caiguda, i en això també va ser precursor del que havia de passar amb tot el sector immobiliari espanyol, que va acabar arrossegant el financer. No obstant, Bañuelos va sabersalvar la seva fortuna personal, va abandonar Astroc i altres inversions i va emprendre una discreta retirada. De València a Madrid i d'allà aNova York, on va voler aixecar una Spanish Tower. D'aquella època és la seva frase: “Em deixes despullat al Central Park i l'endemà em passejo per Manhattan en limusina”.
El seu següent objectiu va ser el Brasil, on es va instal·lar a partir del 2008 i amb l'onada de ladesignació de Rio de Janeiro com a seu olímpicadel 2016, va tornar acrear immobiliàries i promotores (Amazon Group Real State).Les seves inversions s'acosten als 1.000 milions d'euros. De tornada a Espanya, amb una de les seves empreses d'inversió,Veremonte, va tornar a entrar en les inversions de borsa espanyola, en què va adquirir una participació de latecnològica Amper.