A petició de laconsellera d'Ensenyament,Irene Rigau, el ministred'Educació, José Ignacio Wert,ha anunciat aquest dijous la retirada del terme "nacionalismes excloents" dels nous continguts de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC). La consellera havia considerat "inadmissible i intolerable" que el temari "associï elnacionalismeal terme 'excloent'" i el situï "al costat delterrorisme". Així ho havia dit a l'entrada de la Conferència Sectoriald'Educació, en què el ministre ha presentat a els responsables autonòmics l'esborrany del reial decret que modificarà aquests continguts.
Wert exposa als consellers els canvis en els continguts d'EpC a Primària i Secundària, que inclouen un apartat dedicat als "conflictes del món actual" en què s'anaven a tractar el terrorisme, els estats fallits, el fanatisme religiós i el "nacionalisme excloent". Rigau ha afegit que si el temari d'aquesta assignatura "ha de canviar-se cada vegada que canviï el Govern, més valdria treure-la".
Ni "afectes i emocions" ni pobresa
Entre altres aspectes, s'eliminen les referències als "afectes i emocions" i a les relacions entre homes i dones, així com la valoració crítica de la divisió sexual del treball i dels prejudicis socials racistes, xenòfobs, antisemites, sexistes i homòfobs. També desapareixen les referències a la pobresa al món, la seva feminització i la falta d'accés a l'educació com a font de pobresa.
Les substituiran altres aspectes relacionats amb la família en el marc de la Constitució, els valors fonamentals de la Carta Magna i els seus símbols, els drets civils, polítics econòmics i socials. Sobre això la consellera ha plantejat que si la Constitució passa a formar part del temari, "també s'hi ha d'incloure l'Estatut".
La de Rigau no ha estat l'única veu crítica a l'entrada de la reunió. La consellera basca,Isabel Celaá, ha anunciat que demanarà la "retirada total" del decret llei i que el seu Govern presentarà un recurs si s'aprova, davant la desaparició del temari d'aspectes com la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la cultura de la pau.
També s'hi introdueixen nous temes, com la conciliació entre la vida familiar i laboral, el repartiment de tasques domèstiques, la cura de la naturalesa i el medi ambient, el consum eficient, la contaminació acústica i aspectes relacionats amb la salut.
Una altra novetat és la "dimensió econòmica de la societat humana", que se centra en la llibertat política i econòmica, el paper de la iniciativa privada en la generació de riquesa i el foment de l'esperit emprenedor. Així mateix s'hi afegeix el tema dels impostos i la "contribució dels ciutadans a l'Estat del benestar", així com nocions bàsiques sobre el sistema de Seguretat Social i les pensions.
Més nota per a les beques
Wert presenta així mateix als consellers el projecte del reial decret que fixarà els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de lesbeques i ajudes a l'estudi per al curs 2012-2013, així com el text en què s'estableixen les bases de laFormació Professional dual Formació Professional dual
Per a les ensenyances postobligatòries no universitàries, és a dir,Batxillerati FP, els alumnes hauran d'acreditar haver obtingut una nota mitjana de 6 punts en el quart curs d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) per accedir a unabeca salari. Així mateix, per mantenir-la, es requerirà que hagin superat totes les matèries menys una en el curs anterior, o el 85% de les hores totals del curs en cas que estigui organitzat per mòduls. La consellera Rigau s'ha pronunciat per no augmentar l'exigència en la formació professional i mantenir la nota requerida en un 5.
Els estudiants que acabin Batxillerat i vulguin accedir a la universitat amb beca necessitaran una nota mitjana d'un 5,5 per a una beca general i d'un 6 per a la beca salari, mig punt més del que fins ara s'exigia per a totes dues. Els llindars de renda familiar i patrimoni familiar no es modifiquen.
El text sobre la FP dual, que combina la formació a l'aula i lespràctiquesenempreses, estableix que les companyies podran becar els alumnes d'aquests cicles i que aquestes han de participar com a mínim en un terç de la formació de l'alumne en funció de les característiques de cada mòdul professional i de l'empresa. Els projectes de FP dual aniran dirigits als cicles formatius de FP que "tradicionalment" han estat vinculats amb la formació en empreses, com a Hostaleria i Turisme, i els que requereixin instal·lacions especials d'alta tecnologia i elevat cost, com a Medicina Nuclear o Alta Tensió, entre altres.