No m'hauria imaginat mai que seria nomenat Català de l'Any. No sóc una persona mediàtica, no sóc científic, ni polític ni esportista d'elit. M'he dedicat tota la vida a fer castells.
Els castellers cada cop despertem més interès arreu del món, però fins no fa pas gaire, ser casteller, a Catalunya mateix, no tenia les mateixes connotacions que pot tenir ara.
És evident que el fet d'haver estat nomenats Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha ajudat molt a fer-nos sentir arreu.
Com ja vaig dir ara farà un any, sóc conscient que el meu nomenament va ser un reconeixement a tot el món casteller. Mai abans un casteller havia optat a aquest guardó i això demostra que la societat catalana cada cop se sent més identificada en aquesta tradició tan nostra.
El fet de trobar-me gent que em felicita i que em parla de la grandesa dels castells, m'ha fet adonar del ressò positiu que ha tingut tot plegat per a la cultura popular i tradicional catalana.
Sempre he mostrat la meva estima i apreci envers el meu país, sempre m'he sentit català i no me n'he amagat mai. És evident que per a mi, com a cap de colla dels Castellers de Vilafranca, ha estat un honor haver estat escollit Català de l'Any 2010.
Gràcies a tots per fer-me viure un any tan especial.
Català de l¿any 2010