En algunes constitucions no es considera suficient protegir el ciutadà. Se l'ha d'orientar, per imperatiu legal, cap a la felicitat. En la declaració d'independència nord-americana s'indiquen com a drets inalienables la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. A la Constitució de Massachusetts ja t'orienten cap on es troba. Article 3:«La felicitat del poble (…) depèn de la pietat, la religió i la moralitat».
El 1808 Haití es va convertir en imperi i va proclamar la primera constitució de l'Amèrica Llatina. En el seu article 9, hi llegim:«Ningú pot ser haitià si no és un bon pare, bon fill, bon marit i, especialment, bon soldat».Com es veu, forçar les expectatives no sempre resulta. Com d'optimistes devien ser els haitians de llavors que van escriure en l'article 24 :«La bona fe i la integritat en les operacions comercials serà religiosament observada». Ai, quins temps.
Però en els nostres dies encara hi ha espai per a l'idealisme. La de Bolívia del 2009, clarament indigenista, diu en el seu article 8 quins són els principis eticomorals del país. I són molt seus:ama qhilla,ama llulla,ama suwa(no siguis fluix, no siguis mentider ni siguis lladre),suma qamaña(viure bé),ivi maraei(terra sense mal) o elqhapaj ñan(camí o vida noble).
A vegades, la felicitat del poble garantida en la constitució adquireix traços de tràgica ironia, com en la de l'URSS del 1936, en ple estalinisme, que garantia tota mena de protecció i benestar al ciutadà. En la que va redactar Mao Zedong s'obliga, en el seu article 15, que els poders públics estiguin«en estret contacte amb les masses i escoltar la seva opinió».Molt 15-M.
Una de les més curioses recerques de la felicitat la porta a terme el petit país de Bhutan. En el seu text de l'any 2008, l'article 9.2 estableix:«L'Estat s'esforçarà a promoure les condicions que permetin la consecució de la felicitat interior bruta».És un tipus de felicitat computable que substitueix en aquell país el PIB. I és que la felicitat, o és en brut o no val la pena.