Aquestes aigües de l'Índic sud, enmig del no-res, són molt pobres en pesca. Hi ha grans quantitats de nutrients inorgànics: silicats, nitrats, fosfats, nitrits. Però es troben a 4.000 metres de profunditat. Un abisme inhòspit per a les algues microscòpiques que devoren aquests nutrients. Aquestes, al seu torn, serveixen d'aliment al zooplàncton. I aquest, continuant la cadena tròfica, és l'aliment dels peixos. Com a vegetals que són, les microalgues o fitoplàncton necessiten llum per fer la fotosíntesi. De manera que rarament viuen per sota de 200 metres de profunditat. Però si a les capes superficials no hi ha nutrients, tampoc hi abunda el fitoplàncton. Ni el zooplàncton. Ni els peixos. Ni els pescadors.
Aquí, en ple oceà Índic, les mostres d'aigua que extreuen els expedicionaris deMalaspina contenen escasses concentracions de plàncton. En canvi, qui recol·lecta a mans plenes és l'equip encarregat d'estudiar els nutrients. “Al Mediterrani profund hi sol haver vuit micromols (micrograms d'àtom per litre) de silicats i una mesura similar de nitrats. Aquí, en canvi, hi ha 150 micromols de silicats i 35 de nitrats”, quantifica la biòloga de l'Institut de Ciències del Mar Dolors Blasco, responsable del grup de biogeoquímica.
Els fons del Pacífic i l'Índic són els més rics en nutrients, que vénen a ser l'adob del mar. Així com els agricultors adoben les seves terres amb nitrats i fosfats per obtenir collites més abundants, al mar són fonamentals els silicats. Aquests són l'aliment preferit de les diatomees, unes algues unicel·lulars que constitueixen un dels aliments bàsics de la cadena tròfica marina. Com les gramínies (blat, blat de moro, arròs, civada...) en terra ferma. Les colònies de diatomees es multipliquen a gran velocitat si hi ha silicats al seu abast.
On els corrents marins fan aflorar a la superfície els nutrients del fons, la vida bull: hi abunda el fitoplàncton, el zooplàncton, els peixos petits, els peixos grans... Els pescadors. Les zones d'aflorament alberguen els grans caladors de pesca: el banc saharià, Namíbia, Japó, Corea, Perú, Xile, Equador... També Galícia, encara que en una proporció menor.
Aquest dissabte, com si el temps volgués celebrar el pas de l'equador de l'etapa Ciutat del Cap-Perth, ha regalat als expedicionaris el primer dia de sol radiant i mar relativament calmat. Els investigadors ho han agraït. Després de dinar, uns quants s'han estirat deu minuts al sol en la coberta de vol i han jugat un parell de partides en un rovellat futbolí. Pim, pam i cap a tornar a filtrar mostres d'aigua a la recerca d'informació sobre elDeep Blue.