En dret privat, les matèries de persona i la família són les que susciten més debat social i periodístic. En tenim exemples ben recents a la llei 13/2005 que va aprovar l'adopció i el matrimoni entre parelles homosexuals, o les diferents reformes de la llei de l'avortament. En general, l'evolució de la societat pressiona cada vegada més el dret de família, sobretot, en un doble sentit: en l'admissió i progressiva regulació de noves formes de família, al costat de la nuclear (monoparental, homoparental, segones famílies), i en la generalització del principi d'igualtat de drets i consegüent supressió de tot tipus de privilegi o discriminació.
Ara el Govern ha presentat a les Corts el projecte de llei de registre civil amb l'objectiu de modernitzar la del 1957 i que, després de la Constitució i les citades lleis, havia quedat obsoleta. El projecte preveu mesures positives, com la transformació del registre de judicial en administratiu, o la seva informatització general. No obstant, ha estat objecte de fortes crítiques des d'alguns sectors el fet que desaparegui el tradicional llibre de família, ja que el registre passarà a organitzar-se al voltant de les persones, i no del naixement, matrimoni o defunció. Sense entrar en el debat polític, des d'un punt de vista jurídic es fa difícil defensar unes estructures pensades per al model de família nuclear. De totes maneres, en la tramitació parlamentària potser podria trobar-se alguna fórmula intermèdia com, per exemple, mantenir el llibre de família amb caràcter voluntari.
La polèmica s'ha suscitat al voltant de l'article 49, que suprimeix la preferència paterna en l'ordre dels cognoms, a falta d'acord entre els progenitors. S'ha de recordar que ja la llei 40/1999, al modificar l'article 109 del Codi Civil, va introduir la possibilitat d'alteració per mutu acord de l'ordre tradicional dels cognoms. En aquell moment es va generar, com ara, una certa controvèrsia pel perill que podia representar una norma com aquesta per a la convivència familiar. Però no n'hi ha hagut cap. Avui es fa un pas més: a falta d'acord, l'ordre dels cognoms serà l'alfabètic. Sens dubte, pot i ha de ser objecte de deliberació si el sistema supletori proposat és el més adequat, o serien preferibles altres fórmules de tipus objectiu, com la decisió judicial o, potser encara millor, el sorteig, com a Alemanya. És difícil deixar de banda l'enorme càrrega simbòlica i emocional d'aquest debat però, analitzant-lo des d'un vessant estrictament jurídic, i a l'empara de l'article 14 de la Constitució, resulta inevitable la progressiva desaparició dels últims vestigis legals de les discriminacions de gènere.