«Amb els 23 milions que l'Administració ha gastat -en cinc anys- a regenerar les platges del Maresme amb solucions efímeres s'haurien pogut construir onze dics submergits davant la costa». És la conclusió de l'estudi redactat per la consultoria de ports i costes Europrincipia que, per encàrrec de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, apuntala la denúncia del consistori contra les administracions per la degradació costanera.
Només en aquest municipi es perden a l'any 7.000 metres quadrats de platja, o el que és el mateix, cada temporada les llevantades engoleixen 50.000 metres cúbics de sorra que no es reposa de forma natural. Una erosió constant que en alguns punts posa en perill la via de Rodalies que està fixada sobre una escullera i que a Cabrera provoca la pèrdua del que anys enrere va ser «una platja de 40 metres d'ample», denuncia l'advocat Ernest Subirachs, que porta la reclamació administrativa contra el Ministeri de Medi Ambient com a ens titular de les platges, la Generalitat com a gestor del litoral, i el consorci Port de Mataró com a responsable dels transvasaments de sorra no realitzats.
SOLUCIÓ IDÒNIA / L'estudi que va presentar l'alcalde de Cabrera, l'independent Joan Vilà, certifica que la regressió de les platges no es prevé amb les embarcacions que draguen el fons marí per abocar sorra a la costa, una de les solucions preferides pel ministeri. Segons l'enginyer José Luis Monsó, el més eficaç i econòmic «són els dics submergits», una actuació que evita l'impacte visual, no perjudica el medi ambient marí i consolida les platges un mínim de 10 anys.
Monsó subratlla que, tenint en compte el cost de la draga, els espigons submergits són la solució més viable «com queda demostrat a les platges de Barcelona». Segons l'estudi, la costa compresa entre Cabrera i Premià de Mar, la més castigada pels temporals, necessita set d'aquestes estructures artificials que costarien 15 milions.
Les esculleres paral·leles se submergeixen mig metre sota el nivell del mar a uns 100 metres de la costa i formen una línia rocosa intermitent. L'informe sosté que «actuen com un biòtop submarí» que en cap cas impedeix el corrent marí com un dic superficial perpendicular a la costa ni tampoc danya el fons com critiquen ecologistes i pescadors. A Barcelona, els espigons submergits han reduït la pèrdua de sorra de la costa, però han empitjorat la qualitat de l'aigua pel fet d'obstaculitzar-ne la renovació.