Aquesta és la primera temporada que sembra cànnabis.«Com que no tinc cap muntanya al meu nom, he començat a casa meva»,diu. I hi ha sembrat 40 plantes. Per començar, ha invertit 700 euros en llums, ventiladors i altres materials. Sap que el límit establert per la jurisprudència és de 12 exemplars per cultivador, però assegura que la qüestió no és el nombre de plantes:«Jo planto amb testos de set litres i n'extrec uns 25 grams per planta. Si plantés menys exemplars però amb testos de 100 litres tindria autèntics arbres, i en trauria molt més, fins a uns 200 grams per planta. Això del límit és relatiu».
Perquè l'olor dels vegetals no envaeixi casa seva utilitza un gel habitual en les plataformes petrolíferes, al qual li ha trobat una altra utilitat: l'aplica a la caixa dels excrements del seu gat. ¿Per què autocultiva? Perquè és una alternativa al mercat negre.«Així obtinc una herba natural, afruitada, totalment al meu gust, desenvolupada amb productes orgànics. En canvi, al mercat trobes marihuanes molt potents, alimentades amb productes químics».
El Rubén va viure tres anys a Amsterdam (on es pot comprar cànnabis de manera legal) i explica que a la capital holandesa«hi ha una acceptació social de la marihuana semblant a la que hi ha a Barcelona».