L'amor de Lluís Castellarnau per la seva ciutat, Barcelona, és indiscutible, evident. Amb Copenhaguen, on viu des de fa dos anys amb la seva dona, danesa, i els seus fills, hi té una història d'amor en construcció.

Copenhaguen s'ha despertat amb un sol esplendorós, estiuenc, i això la converteix en una ciutat encara més bonica, més estètica. Fins i tot Lluís Castellarnau ho reconeix. I això que a aquest català enamorat de la seva ciutat li ha costat moltíssim anar-se'n de Barcelona i instal·lar-se al nord: a Dinamarca.

Amb només un raig de sol els danesos es llancen al carrer: alguns practiquen esport, altres s'estiren a prop de la tomba de Hans Christian Andersen. Als parcs, hi corren els nens. Les terrasses de Nyhavn s'omplen de joves de disseny. Les bicicletes circulen per tot arreu.

A l'hivern, i això el Lluís ho té molt clar, la ciutat és una altra cosa. Neu, fred, tardes fosques. L'ésser humà s'adapta a tot.

La història del Lluís és la d'un amor que s'ha adaptat a la distància, als viatges, als estius de Barcelona, a la neu danesa. Es diu que una de les raons més potents per emigrar és l'amor; l'altra, el Lluís l'apunta,«la necessitat».

Durant uns anys, el Lluís va viure una relació a distància amb una danesa que li va robar el cor des que va aparèixer a Barcelona en un viatge d'estudis.

Tots dos estudiaven educació física: el Lluís, a la Universitat de Barcelona, i ella, a Copenhaguen. Va ser un amor a primera vista que els va portar a maleir els més de 2.000 quilòmetres que separen una ciutat de l'altra.

El 2000, el Lluís es va atrevir a reconèixer el terreny danès:«Quan vaig acabar els estudis, vaig viure a Copenhaguen un any amb la intenció de conèixer el país, els costums i l'idioma de la meva parella. Després vam tornar a Barcelona»,explica.

Van passar vuit anys fins que es van traslladar a Copenhaguen«sense data prevista de tornada». «En les relacions a distància, i especialment quan arriben els fills, un dels dos ha de cedir. I en el meu cas, va guanyar la banda danesa. Si fos per mi, viuríem a Barcelona, però la veritat és que Dinamarca és un país agradable, tranquil i la qualitat de vida és molt alta», diu el Lluís.

El Lluís es va traslladar el gener del 2008. Des d'aleshores, treballa com a professor d'educació física i castellà en un institut públic de Roskilde, a 40 quilòmetres de Copenhaguen.«Em van convalidar els estudis d'INEF, però em vaig haver de matricular a classes de castellà a la universitat», explica.

Classes de ball

A l'institut hi aporta, entre altres coses,«espontaneïtat»,una de les qualitats que més enyora de Barcelona.«¡Ensenyo a ballar als meus alumnes!», diu. Encara que fa dos anys que viu a la capital de Dinamarca, els horaris encara li costen: «Dinen a les 11.30, però jo segueixo sense poder-me menjar un plat de pasta a aquesta hora. ¡El sopar és a les 18.30! Però els nens no entenen d'horaris i a les 19.00 hores ja tenen gana».

La seva feina, reconeix, li permet viatjar sovint a Barcelona. Així s'escapa de la duresa de l'hivern danès; quan Copenhaguen viu portes endins:«La vida al carrer és una altra de les coses que enyoro». Tot i això, fins i tot a l'hivern hi ha vida: «No impedeix que sortim a patinar sobre els llacs gelats de la ciutat o anem en bicicleta a tot arreu, tant si neva com si plou o per més fred que faci».

Durant tot l'any, el Lluís entrena un grup de nedadors de llarga distància al mar. Ell mateix, tal com fa quan està a Catalunya, competeix en travessies.«¡Aquí porto vestit de neoprè!»,aclareix.

A l'estiu, l'aigua a penes supera els 15 graus. A l'hivern, baixa encara més: a un o dos graus.

Demà Pilar F.

a Atenes (Grècia).