El sociòleg francès Alain Touraine, guardonat avui, juntament amb Zygmunt Bauman, amb el premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats, ha teoritzat sobre el moviment obrer i les classes socials, i, sobretot, sobre la societat postindustrial.
Touraine va néixer a Hermanville-sur-Mer (Calvados) el 3 d'agost de 1925, es va doctorar en Lletres, i entre el 1950 i el 1958 va ser investigador del Centre Nacional d'Investigació Científica.
Director d'Estudis de l'Escola d'Alts Estudis de Ciències Socials des del 1960, entre el 1966 i el 1969 va ser professor de Sociologia de la Facultat de Lletres de París-Nanterre. Durant aquesta etapa va escriure sobre el Maig del 68: El comunisme utòpic. El moviment del maig del 68.
Un any abans que arribés el socialisme al poder a França, Touraine, que es defineix com un home d'esquerres, publicava un llibre, El postsocialismo, (1980), que començava amb aquestes paraules: "El socialisme ha mort".
Estudiós del moviment obrer
Autor d'una trentena de llibres, Tourain ha publicat, entre altres, Evolució del treball obrer a les fàbriques Renault (1955); Sociologia de l'acció (1965); Consciència obrera (1966); La societat postindustrial (1969) o Moviment obrer (1984).
És un gran coneixedor de l'Amèrica Llatina i sobre el tema ha escrit: Vida i mort de Xile popular (1973); Mort d'un gautxo (1979). A més, el març de 1988, va publicar un gruixut volum titulat La paraula i la sang. Política i societat a l'Amèrica Llatina.
Preocupat pels processos de modernització de la societat, ha incorporat al debat intel·lectual francès i europeu qüestions que, entroncades amb la ciència, interessen als ciutadans.
Vinculat a l'Amèrica Llatina
Touraine ha participat en nombroses ocasions en congressos i trobades a Espanya i, el 1994, va presentar a Madrid el seu assaig ¿Qué es la democracia?, on destaca el perill que comporta el nacionalisme per a la democràcia.
Entre els seus últims llibres destaquen ¿Podremos vivir juntos (1997) i Igualdad y diversidad, del 1999. El març del 2001 va formar part de la delegació d'intel·lectuals, entre ells el Nobel José Saramago, la dona de François Mitterrand, Danielle, o l'espanyol Manuel Vázquez Montalbán, que va viatjar a Mèxic per mostrar la seva solidaritat amb els membres de l'Exèrcit Zapatista.
Alain Touraine ja havia estat candidat al premi Príncep d'Astúries de ciències socials en les edicions del 2000 i el 2001. Ha rebut nombroses distincions, entre elles, la Legió d'Honor francesa.
El 1957 es va casar amb la xilena Adriana Arenas, precisament per això parla castellà, i tenen dos fills: Marisol i Philippe.