«Pel fet de no arribar a la mitjana es pensen que som tontos i ens discriminen laboralment i socialment, però jo faig les coses al meu ritme i amb moltes ganes». Reflexions d’aquest tipus, clares, directes i en primera persona, les han compartit recentment a la ciutat de Mataró desenes de persones amb discapacitat psíquica gràcies a la trobada Autogestors, iniciativa impulsada per la Fundació el Maresme, la Federació APPS i la Coordinadora de Tallers, que va cedir la paraula als protagonistes d’històries de superació i denúncia, d’activitat i d’injustícies, encara presents.
«Quan era petita no em volien a les escoles ordinàries». «Els companys es reien de mi». «Pel carrer em deien subnormal». Aquestes són algunes de les frases que ha recopilat un dels grups de discapacitats, procedent de Martorell. Sentències que denuncien que davant un ambient hostil«no es pot acabar l’ESO, ni treure’s el carnet de conduir, ni tenir parella, perquè la gent se’t girarà en contra». Emocions contundents com aquestes altres:«Em sento com una persona molt rarota, com un estrany, un terrorista, un inútil, pobre i limitat, quan hi ha gent que em mira malament». Davant d’aquests murs, un dels joves de Martorell proclama:«Al nostre ritme, també arribarem al final del camí, a Ítaca».
Superacions
I és que la posada en comú d’experiències entre col·lectius de tot Catalunya també ha servit per descriure històries d’èxit, com la d’un grup de discapacitats de la Fundació Projecte Aura, que va recitar poesies a les persones grans d’una residència durant la recent Diada de Sant Jordi i que ha acudit a col·legis a llegir contes infantils als nens. O la vivència lúdica del col·lectiu de la Fundació Ludàlia que, a part de debatre cada setmana sobre família, futur, sexualitat, feina o parelles, també van junts a la discoteca.
Són realitats de superació i normalització com la del grup de Reus que cada diumenge protagonitza un programa de ràdio en què posa en comú preocupacions com la relació amb els pares:«Han viscut molt patiment amb mi i encara pateixen... massa. M’estan molt a sobre», explica una tertuliana radiofònica. La possibilitat d’expressar aquestes sensacions davant un micròfon proporciona a aquestsautogestorssensacions més que positives:«Ens fa sentir importants i pujar la nostra autoestima».
Tallers, iniciatives, treballs, presidits pel desig d’exercir la independència.«No volem estar sempre a casa dels pares», resumeix un jove. Per aquest motiu, entre els seus companys ha estat molt celebrada l’experiència del grup Trenca-Barreres de la Fundació Aspros de Lleida, on 10 joves discapacitats conviuen en un pis. Entre tots organitzen les tasques domèstiques i, segons sostenen amb satisfacció, la paella és la seva especialitat.«Amb aquesta vivenda estem més a prop de la igualtat, ens sentim més autònoms i responsables per accedir a la independència», conclouen. Des del començament, un dels seus desitjos va ser que els tècnics que els recolzen els deixessin sols durant la nit.
Una autonomia generadora d’orgull i autoafirmació:«Tenim alguna cosa que molta gent voldria, la força de tirar cap endavant i sempre estar lluitant». Juntament amb aquest factor, una autodefinició, procedent del grup de discapacitats de la Fundació el Maresme:«Som lluitadors, afectuosos, educats, conscients del fet que tenim algunes dificultats però també moltes ganes de superar-nos. I hem après a demanar ajuda quan la necessitem».
En contrast amb aquest exemple de normalització, es recullen iròniques paradoxes, com la que explica el grup de discapacitats que va assistir a un recent congrés estatal a Toledo en què es van topar amb discursos en què«es feien servir paraules tècniques. A vegades semblava que parlessin en xinès». En un to serè, la denúncia queia pel seu propi pes:«Tenint en compte que s’hi debatien aspectes que afecten les nostres vides, ens hauria agradat entendre tot el que s’hi deia».
Responsabilitat pròpia
L’intercanvi d’experiències, a la vista de les reaccions, té valor en si mateix. Carrega piles als grups que exposen, potser per primera vegada públicament, el seu dia a dia i al mateix temps s’inviten ells mateixos a assumir reptes:«Som responsables de nosaltres mateixos i de les decisions que prenem cada dia. Sabem que som diferents però ens podem aplicar igual que altres, satisfets de posar el nostre granet de sorra».
El director general d’APPS, la Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual, Xavier Masllorens, creu que l’èxit d’aquesta exposició pública és que els discapacitats exerceixen el seu dret a parlar clar.
Això és una cosa que genera expressions d’orgull, com per exemple la d’un jove que sosté:«La gent té por de com som, però som tots iguals. Nosaltres també podem. ¡Podem!»