Quan tenia 18 mesos, Aránzazu Celdrán va ser entregada per la seva àvia a un centre d’acollida a Granada. Els seus pares, toxicòmans, no podien fer-se’n càrrec, així que Celdrán va viure primer a la instal·lació andalusa i, després, ja d’adolescent, al centre de Font Fregona, a l’Alt Penedès. «Et punxaven una cosa que et deixava tonta. T’hi passaves hores, t’ho feies tot a sobre. No saps qui ets. Perds el cap», va explicar Celdrán a l’oenagé Amnistia Internacional, que ahir va divulgar un informe, ple de testimonis d’«abusos sexuals, maltractaments, tractament cruel i degradant, tancament en cel·les d’aïllament, mordasses o medicacions sense diligència», sobre els centres terapèutics de Catalunya, Andalusia i Madrid, on estan internats menors amb trastorns de conducta i dificultat social.
No és la primera vegada que aquestes instal·lacions apareixen retratades en aquests termes o similars. El treball d’Amnistia –elaborat a partir de més de 100 entrevistes a joves, familiars i personal dels centres–, es basa en gran part en un del Defensor del Poble publicat el mes de febrer passat que també parlava de dejunis forçosos i cel·les d’aïllament «verdaderament atroces». Quatre mesos després, el Síndic de Greuges va publicar un altre informe, circumscrit a Catalunya, en què alertava de l’amuntegament als centres. «La sobreocupació està, en alguns casos, a prop del 150%», assenyalava el text.
LA RESPOSTA / ¿Què passa als centres terapèutics de menors? Amnistia diu que «la situació d’aquests nens resulta invisible a la societat perquè es desconeix el nombre de centres terapèutics oberts a Espanya i el nombre de menors internats», que els poders públics «no porten a terme amb regularitat les seves funcions de supervisió i exigència de rendició de comptes a les entitats que els gestionen», que aquestes fins i tot «obstaculitzen» les inspeccions d’organismes independents i, finalment, que «quan es produeixen abusos, no s’estableixen els mitjans perquè els menors, els seus familiars o els educadors puguin denunciar-los i exigir responsabilitats de manera efectiva». No obstant, poc després que l’oenagé donés a conèixer el seu document, les administracions responsables dels centres van respondre que el que s’hi exposava no és cert.
El director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Xavier Soley, per mitjà d’un comunicat, va titllar l’informe de «tergiversat i demagògic», va dir que Amnistia no havia entrat en cap d’aquestes instal·lacions i que la Conselleria d’Acció Social de la Generalitat i la fiscalia de menors, sí. Els dos organismes, va continuar Soley, han inspeccionat en repetides vegades aquests centres, han parlat amb els joves i «no s’han produït queixes sobre el seu tractament i atenció». Tant la Junta d’Andalusia com la Comunitat de Madrid van dir també que les instal·lacions eren visitades amb freqüència i que els drets humans dels interns estaven «garantits».
L’OPINIÓ DEL FISCAL / Després d’examinar l’informe, el fiscal delegat de menors de Barcelona, Juan José Márquez, va manifestar que compartia la «crítica general al funcionament d’aquestes institucions», però «no tant les crítiques concretes». Algunes de les històries narrades al document –va continuar– són, pel que ell ha investigat, «falses». «No resulta estrany que els pares a qui han pres la custòdia del fill diguin que aquest està sent maltractat per les institucions –va dir a aquest diari–. Però el tema és molt complex i la situació actual és molt millorable. Es requereixen més controls; la falta de mitjans és més que evident».