Amb la proliferació dels observatoris automàtics que incorporen tot l'instrumental necessari per realitzar una bona observació meteorològica, els aparells que s'utilitzaven fa anys han quedat arraconats al soterrani o fins i tot han passat a pertànyer a algun museu de meteorologia, com el que hi ha instal.lat al parc del Retiro de Madrid, en un petit castell construït entre el 1840 i el 1850, on per cert es va instal.lar el primer telègraf òptic. Amb 13 o 14 anys vaig visitar l'Observatori Fabra de Barcelona i hi vaig contemplar un aparell realment estrany que ja no utilitzaven però que em va cridar l'atenció: era unnefoscopicreat pel gran inventor Leonardo Torres Quevedo (Cantàbria 1852-Madrid 1936). Amb un joc de miralls, tires metàl.liques i altres elements, permetia saber els vuitens de cel cobert, la velocitat i la direcció dels núvols. Les dades que s'obtenien eren molt subjectives i, en realitat, poc fiables.

Un altre aparell que encara podem observar en algun observatori és l'heliògraf de Cambell-Stokes: consta d'una bola de vidre massís de poc més de 10 centímetres de diàmetre i que actua com una lent, concentrant els raigs del sol en una tira de cartró que està graduada en hores i minuts. A mesura que el sol va travessant el cel, la tira es va cremant, però si hi ha una interrupció per la presència de núvols, ja no hi haurà senyal a la tira. Al final del dia comptem les hores i els minuts de sol eficaç. Demà els explicarem el funcionament d'uns altres aparells que donaven més maldecaps que altra cosa.

Enviï les seves fotos a meteomania@elperiodico.com