¿Per què violins com els Stradivarius i els Guarnieri tenen aquest so peculiar, gairebé màgic? Molts són els que durant anys han buscat una resposta a aquest enigma, però han estat quatre bioquímics de la Universitat de Texas els que han trobat la clau: el tractament químic que es va donar a la fusta.

Entre les nombroses teories que s'havien esgrimit per explicar el peculiar so dels violins que van fabricar als segles XVII i XVIII a Cremona (Itàlia) les famílies de luthiers Stradivari i Guarnieri, els experts havien especulat sobre l'ús d'un esmalt especial o l'efecte en la fusta de la menor lluminositat del sol als segles XVII i XVIII.

No obstant, l'estudi que van portar a càrrec investigadors de la Universitat de Texas, publicat per la revistaNature, apunta que la fusta d'auró utilitzada per a aquests preats violins podria haver estat tractada químicament per preservar-la, amb l'efecte de millorar-ne les "propietats mecà- niques i acústiques".

En la seva investigació, van fer servir sofisticades tècniques d'escàner per analitzar petits encenalls de fusta extrets de cinc instruments antics que van ser reparats. Dos eren un violí i un violoncel d'Antonio Stradivari, un altre un violí de Giuseppe Guarneri del Gesù, i els altres dos, una viola anglesa i un violí francès. Les anàlisis amb espectroscòpia infraroja i amb ressonància magnètica nuclear van provar que en la fabricació dels dos violins italians es va recórrer a tractaments químics que van oxidar la lignina, però no en els instruments procedents de França i la Gran Bretanya.

"Les nostres troballes reforcen la idea que en la fabricació dels violins es van fer servir tractaments químics, com l'oxidació i la hidròlisi", indiquen els autors de l'article.