Així com Michel Temer va tenir al Brasil el suport de la cadena O Globo per expulsar del poder la llavors presidenta Dilma Rousseff -i ara la necessita per mantenir-se malgrat la seva impopularitat- Mauricio Macri compta des del seu ascens a la presidència i al llarg d'aquests dos anys de gestió amb un aliat mediàtic clau: el Grup Clarín.
A l'Argentina sol dir-se que cap Govern suporta set portades negatives i successives del diari de més circulació, propietari a més de la principal operadora de cable i internet (Cablevisión), i el canal televisió i la ràdio més influents, entre altres negocis diversificats fora dels mitjans.
El kirchnerisme va tenir la seva lluna de mel amb l'empori i, després d'atorgar-li beneficis, el va convertir en el principal dimoni de la política. No va poder derrotar-lo. Clarín va impulsar les principals denúncies de corrupció i va alçar la bandera de la llibertat de premsa.
Milionària fusió
L'actual Govern de centre dreta acaba de donar una bona notícia a Clarín a l'aprovar la milionària fusió entre Cablevisión, la seva operadora de cable, i Telecom, cosa que li permetrà tenir el 42% de la telefonia fixa, el 34% de la telefonia mòbil, el 56% de les connexions a Internet per banda ampla fixa, el 35% de connectivitat mòbil i el 40% de tv paga.
El macrisme té una molt bona relació amb altres diaris i portals formadors d'opinió. Els mitjans que se li oposen (el diari 'Página 12', el canal C5N) han començat a tenir serioses dificultats de diferent ordre.