Fer un cop d’ull a les estrenes de sèries per al novembre pot conduir a la sorpresa. ¿On és aquella estricta dosificació derivada de les vagues? ¿És normal que, encara sense resoldre’s el conflicte amb els actors, arribin a les nostres pantalles al voltant de 60 noves sèries o temporades, incloent-hi luxoses adaptacions literàries (‘La luz que no puedes ver’, ‘The Buccaneers: aristócratas por amor’), espectaculars extensions de franquícia (‘Monarch: el legado de los monstruos’), cuidats ‘animes’ (‘Scott Pilgrim da el salto’), noves creacions d’autors de culte (‘Asesinato en el fin del mundo’, de la gent de ‘The OA’) o la (primera part de la) temporada final d’un títol bandera de Netflix (‘The Crown’)?
ANÀLISI