Algunes sèries neixen trencant motllos i després, tard o d’hora, s’emmotllen a les expectatives generades entorn de si mateixes o fins i tot perden la seva antiga forma. Després hi ha una cosa (tan estranya) com ‘Los Soprano’. No va ser la sèrie que va inventar la bona televisió, però la seva complexa narrativa serialitzada o el seu inusual protagonista van obrir nous camins entremig. I fins i tot a l’hora de dir adeu, David Chase, el creador, va evitar caure en qualsevol classe de complaença i va voler que l’espectador aprengués a conviure amb la incertesa. Per sempre. O almenys una llarga temporada.