Catalunya té gairebé el doble d’abonats a plataformes que habitants

El món de les plataformes ha viscut una autèntica revolució en els últims anys i l’audiència catalana, per descomptat, no ha quedat al marge dels canvis experimentats a l’univers de l’streaming. El nombre d’abonats a aquests serveis s’ha multiplicat, disparat en part pel confinament a què ens va abocar la pandèmia, però el futur no s’entreveu massa encoratjador per als subscriptors, que temen haver de rascar-se encara més les butxaques per accedir a les sèries, pel·lícules i documentals de les plataformes OTT (‘over-the-top’, que ofereixen contingut de vídeo a través d’internet en lloc de televisió per cable o satèl·lit). Amazon Prime ja va pujar la quota, Netflix acaba d’anunciar una oferta que entrarà en vigor el 10 de novembre, que costarà 5,99 euros mensuals i inclourà anuncis (amb la idea d’acabar amb els comptes compartits), i la fusió d’HBO i Discovery fa preveure un augment de preu. Un informe realitzat als EUA per la firma de comptabilitat KPMG constata que el 20% dels enquestats ja ha cancel·lat almenys un dels seus serveis de streaming per culpa de la inflació. I el 37% assegura que, si les coses no canvien, prescindiran d’una o de totes les seves subscripcions. A Espanya, els usuaris també s’estan mirant amb lupa les despeses i, per exemple, no veuen amb gaire bons ulls renunciar als avantatges econòmics de la tan estesa pràctica dels comptes compartits: segons un estudi de Time2Play publicat el juny passat, el 84% dels enquestats van afirmar que no pagarien la seva pròpia subscripció a Netflix si no fos dividint la despesa. A falta que es confirmi aquesta tendència que portaria a una caiguda de les plataformes de pagament, les últimes dades de l’streaming a Catalunya són encara pròsperes. Segons el Butlletí BIAC del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) publicat aquest setembre, que recull xifres de l’EGM de l’abril i el maig del 2022, hi ha gairebé el doble d’abonats (11.283.059 persones que accedeixen a OTT de pagament) que d’habitants (partint de la dada dels catalans de 14 anys i més, que són 6.641.000). ¿L’explicació? Tot i que hi hagi part de la població que no utilitzi cap d’aquests serveis, molts d’altres en paguen diversos, així que els comptabilitzen més d’una vegada. I això que el recompte ja deixa a part les subscripcions a plataformes de televisió IPTV de pagament (televisió per internet que passa per una operadora), un mercat dominat amb contundència per Movistar Plus+ (1.567.276 persones, cosa que correspon a 711.828 cases), seguida d’Orange TV (458.229 persones i 179.478 cases) i Vodafone (292.204 persones i 139.932 cases). La pandèmia va duplicar les subscripcions Aquesta enorme penetració de les OTTs al mercat català es va veure afavorida per la pandèmia, ja que en un any gairebé van duplicar les seves subscripcions a Catalunya. Així, dels 5.282.820 abonats del febrer-març del 2020 es va passar als 9.142.385 en els mateixos mesos de l’any 2021. En aquell període va destacar el gran creixement que va experimentar Filmin, que va saltar en un any de 71.742 a 191.429 subscriptors, més del doble. Aquesta evolució va tenir també el seu reflex a gran escala, ja que el consum de plataformes a nivell mundial durant la crisi del coronavirus va experimentar una pujada del 52%. Ja el Butlletí de la Informació sobre l’Audiovisual de Catalunya (BIAC) del CAC del gener del 2021 destacava que sis de cada 10 catalans consumien continguts audiovisuals en plataformes de vídeo sota demanda, tot i que les xifres variaven molt en funció de l’edat. Entre els enquestats, el percentatge de penetració disminuïa a mesura que incrementava l’edat: del 90,7% entre els joves entre 18 i 24 anys es passava al 85,3% entre els de 25 a 34; al 81,7% entre els de 35 i 49; al 59% entre els de 50 i 64, i al 30,2% entre els més grans de 64 anys. Actualment, el rànquing de les OTTs a Catalunya està encapçalat per Netflix, plataforma a què estan abonades 4.051.010 persones (1.706.562 cases), cosa que suposa el 61% de la població. Queden ben lluny les xifres del 2016, quan només comptava amb el 8,9% del mercat català de la televisió de pagament, a molta distància de les dades de Movistar+ (67,5%). El seu gran salt es va produir ja el 2017, quan va pujar més de 20 punts i va arribar al 33,3%. El domini de Netflix a Catalunya era ja molt evident abans de la pandèmia, entre el febrer i el març del 2020, quan era l’OTT amb més persones abonades (2.726.196, amb un 41,8% del mercat). I es va refermar després del confinament: el febrer i el març del 2021 va arribar als 3.742.767 subscriptors, cosa que representava el 56,7% de penetració al mercat català. Això sí, les xifra actual de 4.051.010 abonats suposa un lleuger retrocés respecte de l’EGM del febrer-març del 2022, on en comptava amb 4.057.651. En el dia d’avui, la segona OTT amb més èxit entre els catalans és Amazon Prime Video, amb 2.649.759 subscriptors (un 39,9% de la població i 1.128.582 cases). La segueixen HBO Max, amb 1.354.764 abonats (el 20,4%) i 614.484 cases, i Disney+, amb 1.294.995 persones (19,5%) i 550.602 cases. Una TV-3 a l’estil de Netflix Ja per sota del milió se situen DAZN, amb 517.998 abonats catalans (el 7,8%); Filmin, amb 265.640 (4%), i Rakuten TV (219.153 i el 3,3%). La resta de proveïdors (on es trobaria, per exemple, Apple+) compten amb un total de 929.740 abonats a Catalunya. Per la seva banda, una cadena generalista com TV-3 ja s’està posant les piles. Aquest passat 10 d’octubre va llançar l’SX3, el nou Super3, que més que un canal convencional és una plataforma digital de contingut destinat al públic infantil i juvenil. Segons PROA, la Federació de Productors Audiovisuals, és un experiment de cara a una OTT de la tele pública, una espècie de Netflix català. «TV-3 necessita recuperar el públic que ha perdut o que no té i rejovenir la seva audiència. Amb el nou Super3 crea espectadors que després podran veure una OTT de TV-3. És una estratègia de país», asseguren.

Catalunya té gairebé el doble d’abonats a plataformes que habitants

Netflix és el servei de streaming amb més subscriptors catalans, amb més de quatre milions de persones

El més llegit