‘La Casa del Dragón’, la tornada de ‘la sèrie que has de veure’

Fa un temps existia una teoria segons la qual David Benioff i el D. B. Weiss, creadors de ‘Juego de tronos’, havien arruïnat les possibilitats d’èxit de qualsevol ‘spin-off’ de la sèrie per coronar Bran Stark, entre altres decisions finals. Fa un parell de diumenges, aquella suposició es va esfumar en qüestió d’unes hores, les que van trigar deu milions de persones a veure l’estrena de ‘La Casa del Dragón’ a través de les plataformes d’HBO, i això només als Estats Units. Èxit repetit a Espanya, on «les hores de visualització del primer episodi van superar totes les expectatives», segons explicava en nota de premsa Tatiana Carral, PR Director d’HBO Max Iberia. Està molt bé la varietat d’oferta, però no ens enganyem: de tant en tant, com corrobora el fet que la gent vagi a grans festivals en lloc de limitar-se a escoltar música a casa, ens agrada tenir la sensació d’estar formant part d’un moment cultural massiu. I amb ‘La Casa del Dragón’ torna amb força la monocultura televisiva: aquesta classe de sèrie que, a base de publicitat i de mèrits (dues coses en principi oposades poden ser veritat alhora), es converteix en objecte de consum obligat per formar part activa de la societat. Així serà durant bastant temps, ja que HBO va anunciar només fa uns dies la gens sorprenent renovació d’aquesta notable preqüela per una altra temporada. Hi haurà qui digui que és aviat per parlar de fenomen, que només s’ha pogut veure el primer episodi i que molts espectadors van donar el ‘play’ per mera curiositat i no per ganes sinceres de tornar a Ponent. Però l’acabada d’estrenar segona hora, aquest dilluns, ‘El príncipe canalla’, reuneix ingredients més que suficients perquè el fenomen no només es mantingui, sinó que, a més, creixi unes dècimes: misteris d’alcova, aliances i matrimonis inesperats, duels de dracs... Tot això reconeixible i irresistible. El mostreig d’elements de ‘Juego de tronos’ s’estén des d’aquesta setmana al tema principal (de nou, el compost per Ramin Djawadi per a la sèrie mare) i a una seqüència inicial de crèdits en la qual un riu de sang posa en marxa engranatges amb diferents insígnies al llarg i ample dels murs i castells de Valyria. Tampoc hi pot haver successora de ‘Juego de tronos’ sense imatges provocatives, i en aquesta ocasió una de les primeres que veiem és la d’un crustaci alimentant-se de carn humana. Són les arts fatídiques del Benefactor dels Crancs, maníac rei pirata que assetja la flota del conseller naval del rei, Corlys Velaryon. L’home atribolat que, poc després d’arrencar l’episodi, ens fa una fantàstica recapitulació de fins on hem arribat fins ara: «La reina ha mort. I una nena és l’hereva al Tron de Ferro per primera vegada. El germà del rei, desheretat, ha reclamat Rocadragón sense oposició. I una potència estrangera ha fundat la seva colònia en la nostra ruta comercial». Bona sort per a qui sigui que hagi de recitar els diàlegs explicatius en el següent episodi: hi haurà troca per desfilar.

‘La Casa del Dragón’, la tornada de ‘la sèrie que has de veure’

Èxit fulminant per a HBO, l’‘spin-off’ de ‘Juego de tronos’ sembla portar-nos de tornada el gaudi de comentar una sèrie setmanalment amb mitja humanitat

El més llegit