‘Los ensayos’: preparatius per a catàstrofes humanes

‘Los ensayos’ no és un simple intent, sinó l’obra mestra definitiva d’un quasi veterà còmic de culte, Nathan Fielder, visionari de la incomoditat i auteur de la broma pesada. Els més amants de l’humor (rar) l’adoraven sobretot per ‘Nathan for you’ (2013-2017), insòlita paròdia de ‘realities’ de rescat de negocis com ‘Pesadilla en la cocina’ i ‘Este hotel es un desastre’. En aquesta Fielder se les apanyava (amb mètodes, tot sigui dit, una mica dubtosos moralment) perquè petits empresaris del Gran Los Angeles provessin mètodes gens tradicionals de millora i promoció. Insegur però ferotge, el seu personatge aconseguia que en una botiga de iogurt gelat s’oferís el sabor... de caca. L’empremta de Fielder, la seva fascinació pels comportaments humans i el que ens fa únics i febles, és evident en una altra comèdia de culte:‘How to with John Wilson’ (2020-), singular documental entre l’antropològic i el personal que va vendre hàbilment a les cadenes (i va colar a HBO) com «Planeta Terra», però de Nova York». La seva tasca en aquesta sèrie consisteix, entre altres coses, a conduir les investigacions de Wilson sobre temàtiques diverses en les direccions més inesperades. Un element de sorpresa que Fielder ja va cultivar a ‘Nathan for you’ i porta ara al seu màxim punt de desconcert a ‘Los ensayos’, el seu primer treball com a actor i director en cinc anys. Parodiant els seus propis instints de ‘control friqui’, es converteix aquí en home decidit a eliminar la incertesa de les nostres vides, o, almenys, de les interaccions més decisives. Nathan és allà de nou per a nosaltres. I aquesta vegada, amb tots els recursos del món. Ajudat per un equip de construcció i un exèrcit d’actors, dirigeix amb mà fèrria, el ‘laptop’ en un arnès, assajos detallats que serviran a gent normal per brodar aquells moments de la seva vida que no saben com afrontar. El primer a provar (o caure en la trampa) és un professor de mitjana edat amb un secret guardat en l’ànima durant dotze anys: va mentir al seu grup de trivial (aquests concursos de bar sobre cultura general) quan va dir que tenia un màster. Necessita explicar-l’hi a una amiga, i per facilitar-li el pas, el Nathan construeix una caríssima rèplica del bar on sempre solen quedar i concursar. Només una petita part de l’operació. Però la història que, en realitat, vertebra la sèrie és encara més ambiciosa, gairebé com un ‘Boyhood’ a velocitat 2x. A fi d’esbrinar d’una vegada si vol fills o no, una dona de 44 anys abraça una versió abreujada de la maternitat: en qüestió de dos mesos, sabrà què significa veure créixer un fill dels 0 als 18 anys, gairebé sempre amb ajuda d’un grapat d’actors infantils que van rotant regularment «per no incomplir les lleis laborals de l’estat d’Oregon», assenyala Fielder. La millor manera de definir ‘Los ensayos’ està per definir. Però, com opina la mateixa mare de Fielder, això s’assembla molt al que en els seixanta es va batejar com a etnometodologia: l’estudi dels mètodes que utilitzem quotidianament per portar una vida més o menys satisfactòria. Pel camí, en el que cada vegada més, Fielder (o el seu novament fascinant personatge) acaba sent el mateix subjecte d’estudi, sembla arribar a la conclusió que tota preparació per a la vida és un temps perdut. Aquest món impossible sempre ens tindrà preparada una sorpresa que no sabem com assimilar, com explicar, el procés de construcció del qual no acabem de veure clarament. Una cosa com ‘Los ensayos’.

‘Los ensayos’: preparatius per a catàstrofes humanes

Nathan Fielder firma una obra mestra del desconcert amb aquesta comèdia experimental sobre la impossibilitat de controlar el nostre destí

Los ensayos ★★★★★

El més llegit