Del que va ser un ‘thriller’ d’idees ambicioses però execució simple i directa, ‘Ànimes de metall’, de Michael Crichton, va sorgir una sèrie que s’ha alegrat i de vegades perdut en la seva pròia tortuositat, en el seu afany (després d’un notable gir de la primera temporada) per conduir l’espectador a resolucions no per sorprenents necessàriament satisfactòries. El joc de l’opacitat ha acabat cansant part del públic: el final de la tercera temporada va ser vist als EUA per gairebé un 20% de públic menys que el de la segona.