‘Westworld (temporada 4)’: de tornada a la recargolada normalitat

Del que va ser un ‘thriller’ d’idees ambicioses però execució simple i directa, ‘Ànimes de metall’, de Michael Crichton, va sorgir una sèrie que s’ha alegrat i de vegades perdut en la seva pròia tortuositat, en el seu afany (després d’un notable gir de la primera temporada) per conduir l’espectador a resolucions no per sorprenents necessàriament satisfactòries. El joc de l’opacitat ha acabat cansant part del públic: el final de la tercera temporada va ser vist als EUA per gairebé un 20% de públic menys que el de la segona. Lisa Joy, cocreadora de la sèrie amb Jonathan Nolan, diu que intenta aïllar-se de les respostes, tant bones com dolentes. «Escriure és una cosa que em costa de forma natural», ens explica en ‘junket’ virtual. «Si, a més, tinc la sensació d’haver decebut la gent, escriure res seria un desafiament directament impossible. Ara mateix només escric el que escric, de la manera més personal que sé, i confio que agradi». Els bojos anys vint Els bojos anys vintSi no Joy, algú de l’equip de ‘Westworld’ deu haver llegit les crítiques o mirat les audiències. Perquè la seva quarta temporada, que arriba a HBO Max dilluns, dia 27, fa certes correccions al que es va veure en la tercera i es presenta com a una espècie de retorn al principi. Després d’un grapat d’episodis al món real, els del camí (una mica desconcertant) de la Dolores (Evan Rachel Wood) cap al seu sacrifici per la raça humana, en els nous tornem als plaers violents dels parcs, en aquesta ocasió, un basat en l’era del jazz. «És un temps formidable per explorar, perquè tot estava lligat al pecat i la decadència», explica Joy. «En aquesta sèrie, quan la gent visita un parc, és exactament per a això: per entregar-se als excessos. Per alliberar tensions i treure el seu costat fosc. De manera que els bojos anys 20 semblaven el paisatge perfecte per fer-ho». En el seu intent de recuperar l’antic encanteri, Joy i equip no s’han atrevit a prescindir de la Dolores, tot i que teòricament hagi mort. Wood (morena en lloc de rossa) reapareix com un personatge, en principi, nou: la guionista de videojocs Christina, que comparteix pis a Nova York amb el personatge encarnat per Ariana DeBose, guanyadora recent de l’Oscar pel seu Anita de ‘West Side Story’. És difícil creure que la Christina no sigui la Dolores amb una altra disfressa. Joy evita explicacions, però a Wood se li escapa un aclariment mentre recorda el seu pas per la sèrie: «Sabia que el meu personatge canviaria i creixeria, però ni en els meus somnis més salvatges hauria esperat que seguís aquesta trajectòria i que mostrés tantes cares», ens explica. «En certa manera, he sigut un personatge diferent en cada temporada». La Dolores en la primera; una mica més el violent Wyatt en la segona; un personatge dual en la tercera. I ara, ella és un altre personatge completament; partim des de zero». La guerra continua La guerra continua Set anys després del clímax de la tercera temporada, els humans viuen en relativa normalitat després de ser alliberats del sistema Rehoboam. La intel·ligència artificial s’ha queda enrere, però ¿també els amfitrions? «¿En aquest nou món, trobaran la manera d’encaixar i viure amb els humans, o el cicle de la violència seguirà?», es pregunta Joy, tot i que ja en sap la resposta. El personatge de la Christina sembla representar aquesta idea d’encaixar, d’escriure’s un futur sense tenir en compte el passat, almenys de forma voluntària. També la lluitadora Maeve (Thandiwe Newton) i el programador Bernard (Jeffrey Wright) semblen creure que els humans són gent decent amb qui viure. A l’altra banda del conflicte, més centrats en el genocidi, hi hauria les còpies fosques de la Dolores allotjades en els robocossos de Charlotte Hale (Tessa Thompson) i l’Home de Negre (Ed Harris). ¿Ja comencem a perdre’ns? Sàpigueu que no esteu sols: fins i tot els actors de la sèrie han tingut problemes per seguir l’argument mentre rodaven. Pregunto a Harris i Thompson si alguna vegada s’han passat pels fòrums de Reddit per aclarir idees. «Jo, en general, intento no entrar a internet per a res», diu el primer amb estoïcisme. «Però potser hauria d’haver-ho fet. Hi va haver moments d’anteriors temporades en què em vaig rendir. Sobretot en la tercera, quan hi havia tantes dimensions i tothom podia estar al cos de tothom». Simplement, em centrava en el meu personatge, en les seves motivacions, mirant de resoldre una escena darrere d’una altra». Thompson tampoc és fan de Reddit: «Em fa por saber què passa en aquests racons de la xarxa. De tota manera, he de dir que aquesta temporada és més fàcil de seguir. Cosa que no treu que Ed i jo ens miréssim de vegades amb desconcert».

‘Westworld (temporada 4)’: de tornada a la recargolada normalitat

Parlem amb la cocreadora Lisa Joy, Evan Rachel Wood, Ed Harris i Tessa Thompson sobre una altra temporada en un parc d’excessos

El més llegit