Dia de l’Orgull: celebreu-lo amb aquestes 10 pel·lícules de temàtica LGTBIQ+

De forma més oberta o entre línies, l’homosexualitat és present en tota la història del cine. De 1931 és el primer film sobre una relació lèsbica –la cinta alemanya ‘Noies d’uniforme’–, tot i que el dominant, fins fa poc temps, ha sigut l’homosexualitat masculina i els directors gai: Visconti, Pasolini, Fassbinder, Almodóvar, Van Sant. Tots els vessants del LGTBIQ+ han trobat ressò a la pantalla, sobretot en uns últims anys, en què per fi s’han trencat els tabús ancestrals. Repassem 10 títols fonamentals d’aquesta última dècada que han ‘normalitzat’, malgrat el rebuig encara evident a molts sectors, una relació entre dues dones, un canvi de sexe, el ‘cruising’, la identitat de gènere o l’orientació sexual. 1. ‘La vida d’Adèle’ (Abdellatif Kechiche, 2013) Abdellatif Kechiche, 2013) Tot i que després va donar bastanta guerra mediàtica quan les seves dues actrius (Adèle Exarchopoulos i Léa Seydoux) es van queixar dels abusos de poder exercits pel director (Adellatif Kechiche) durant el rodatge, el film explora molt bé la relació entre dues dones joves. L’Adèle, de 15 anys, no té clara quina és la seva orientació sexual fins que coneix l’Emma, amb qui s’embarca en un embolic apassionat, però fracturat pels prejudicis socials i familiars. Adapta el còmic de Julie Maroh ‘El azul es un color cálido’. Les escenes de sexe són d’una honestedat poques vegades vista. Disponible a Filmin. 2. ‘El desconocido del lago’ (Alain Guiraudie, 2013) Alain Guiraudie, 2013) Si el cine nord-americà havia mostrat el costat sòrdid del ‘cruising’ a ‘A la cacera’, el polèmic film policíac protagonitzat per Al Pacino el 1980, el director francès Alain Guiraudie el converteix en el decorat estiuenc i més o menys plàcid d’una sèrie de trobades sexuals i una història d’amistat, tot i que les dues coses estan condicionades per l’aparició d’un cadàver al llac. Els homes van a banyar-se per, després, desplaçar-se al bosc pròxim a la recerca de sexe ràpid i anònim, sense complicacions emocionals, tot filmat amb una enorme austeritat formal. Disponible a Filmin. 3. ‘Carol’ (Todd Haynes, 2015) Todd Haynes, un dels representants del New Queer Cinema dels 90, adapta amb delicadesa la primera novel·la de Patricia Highsmith. Les seves protagonistes són una jove una mica desorientada i una dona en crisi matrimonial i afectiva. L’atracció entre elles és immediata i les trobades, intenses. Però la infelicitat sobrevola en totes dues. Influïda per la llum d’Edward Hopper i la fotografia de Saul Leiter, compta amb sensibles actuacions de Rooney Mara i Cate Blanchet. Disponible a HBO i Apple TV+. 4. ‘Moonlight’ (Barry Jenkins, 2016) A més del guanyar l’Oscar per sorpresa, el debut de Barry Jenkins suposa una de les primeres pel·lícules de distribució normal que planteja el tema de l’homosexualitat en la comunitat afroamericana. També parla de l’addicció a les drogues, el racisme i la misèria. És a dir, no és un film militant gai, sinó una obra sobre l’opressió en general. I en aquesta opressió, el ‘bullying’ que va rebre el protagonista a l’escola per ser homosexual és tan important com el fet de passar la infància i adolescència en un entorn disfuncional. És un home negre, gai i pobre de Miami. Disponible a Prime Video. 5. ‘Call me by your name’ (Luca Guadagnino, 2017) Luca Guadagnino, 2017) Potser la pel·lícula més popular d’aquesta dècada quant al cine de temàtica gai es refereix. No és la millor dels últims anys –a l’italià Luca Guadagnino de vegades el pot l’artifici estètic–, però aquesta història de desig entre un adolescent i un home de 30 anys, professor ajudant del pare del jove, té vitalitat. Ajuda la localització, una bonica casa de camp italiana en ple estiu de 1983. És un ‘coming of age’ gai des de la perspectiva del jove. Una experiència gratificant, però finalment tortuosa, des del punt de vista del seu amant d’un estiu. Disponible a Netflix i Apple TV+. 6. ‘Una mujer fantástica’ (Sebastián Lelio, 2017) Un dels grans triomfs del cine ‘queer’ llatinoamericà, i també una de les seves pel·lícules més decisives en tots els sentits. El director xilè Sebastián Lelio diagrama amb precisió els avatars d’una jove transsexual, la Marina, que acaba de perdre la seva parella sentimental, un home 20 anys més gran que ella. La família d’ell renega completament de la Marina, intenta esborrar l’aberració que suposa aquesta relació ‘antinatural’ i posa totes les traves burocràtiques possibles perquè no hereti res. En aquest cas, el fantàstic del títol és sinònim d’enteresa, compromís, força, passió i empoderament. L’actriu transgènere Daniela Vega és la revelació del film. Disponible a Filmin i Apple TV+. 7. ‘Disobedience’ (Sebastián Lelio, 2017) El mateix any d’‘Una mujer fantástica’, Lelio va realitzar a Londres una altra pel·lícula sobre la discriminació. Tot i que el film no és tan contundent, el seu plantejament resulta encara més arriscat i valent: mostrar una relació lèsbica dins d’una ortodoxa comunitat jueva. Rachel Weisz i Rachel McAdams interpreten dues amigues que es retroben després de la mort del pare d’una d’elles, rabí de la comunitat. Lelio filma l’entorn de manera freda i distant, gairebé com un entomòleg, però captura en tota la seva vivor el desig que s’apodera d’aquestes dues dones que desobeeixen totes les regles que els han inculcat Disponible a Prime Video i Apple TV+. 8. ‘La favorita’ (Yorgos Lanthimos, 2018) El director grec Yorgos Lanthimos s’acosta a la història de la reina Anna de la Gran Bretanya i la seva consellera íntima, Sarah Churchill, des de la tensió sexual. Més encara quan la relació lèsbica entre totes dues, acceptada en la cort de 1708, es converteix en triangle amb l’aparició d’Abigail, la cosina pobra de la Sarah, que es guanya aviat el favor carnal de la reina. Un film sobre el sexe com a instrument de poder, amb tres actrius en estat de gràcia: Olivia Colman, Rachel Weisz i Emma Stone. Disponible a Disney+ i Rakuten TV. 9. ‘Girl’ (Lucas Dhont, 2018) La Lara és una dona que va néixer amb els atributs genitals d’un home. És una adolescent transgènere, que s’hormona per al procés del trànsit del seu cos cap al que desitja tenir. I estudia ballet, disciplina en què els cossos masculins i femenins juguen un paper tan precís. La Lara dissimula que no té pits i amaga el seu penis perquè ningú pugui riure-se’n o qüestionar-la. ‘Girl’ parla de la construcció de la personalitat i la del cos propi. El director, el belga Lukas Dhont, va recórrer a un actor i ballarí, Victor Polster, per encarnar la Lara. Notables són les escenes en la intimitat de la seva habitació, quan espera veure canvis en el seu físic fins i tot prendre una dràstica decisió en la urgència del trànsit absolut. Disponible a Apple TV+. 10. ‘Retrato de una mujer en llamas’ (Céline Sciamma, 2019) ‘Retrato de una mujer en llamas’ (Céline Sciamma, 2019) A la França de 1770, una jove pintora ha de fer el retrat d’una exnovícia a punt de casar-se, però aquesta no vol ser retratada. La seva mare li demana a l’artista que ho faci d’amagat. I així, convertida en la seva dama de companyia, observant-la en silenci i amagant-se per dibuixar els esbossos, captura la seva essència, modela el seu cos i s’enamora d’ella. Una altra relació transgressora. Sciamma i una de les actrius, Adèle Haenel, són parella en la vida real. Disponible a Movistar +.

Dia de l’Orgull: celebreu-lo amb aquestes 10 pel·lícules de temàtica LGTBIQ+

Repassem 10 títols fonamentals d’aquesta última dècada que han normalitzat una relació entre dues dones, un canvi de sexe, el ‘cruising’, la identitat de gènere o l’orientació sexual. Tots, disponibles en ‘streaming’

El més llegit